Rajoy, Puigdemont, Sáenz de Santamaría i Junqueras

Carmen P .Flores

"Els principis importants poden ser flexibles", deia Abraham Lincoln. Aquesta màxima no sempre té polítics que l'apliquin, o alguns ho fan a mitges. És el que li ha passat al president Puigdemont en la seva esperada entrevista amb el president del govern espanyol Mariano Rajoy?


Al llarg de dues hores, el president de la Generalitat li ha exposat a Rajoy 46 temes, gairebé el doble que el seu antecessor. Li ha explicat que això de la independència si o si, referèndum pactat també? La politització de la justícia, la situació de la política espanyola, les properes eleccions, parlar de les respectives famílies i les prèvies porten més de dues hores. Així que, o la reunió ha estat curta o han parlat a 90 revolucions per minut, quan la velocitat normal per a aquest "disc" és de 45.


Al final, tots dos, de cara als seus votants, ha dit el que s'esperava: "defensaré la unitat d'Espanya" i "no es pot fer política sense complir la llei" ratificava el de Pontevedra, tot i que hi ha qui fa política i la llei es la passa per l'entrecuix. Mentrestant, el de Girona, insistia en el "mandat democràtic" i que la consulta és irrenunciable. Cató deia: "fes l'estúpid quan les circumstàncies ho demanin: fingir estúpid en el moment oportú és una gran saviesa", però estic segura que cap dels dos han aplicat aquesta màxima.


La reunió, per esperada, no podia defraudar la ciutadania, així que, "deixem als nostres" segons "que vagin parlant d'aquests 46 punts, que en alguna cosa estarem d'acord. Tu i jo, no tenim perquè barallar-nos que ja ho he fet bastant amb Artur Mas", li va haver de dir Rajoy a Puigdemont. Així, el viatge a Moncloa no hi haurà sortit en va per al President de la Generalitat.


Amb aquesta escenificació, Soraya Sáenz de Santamaría i Oriol Junqueras "l'escacat", tindran la missió d'arribar a acords que satisfacin als "independentistes catalans", però, que alhora, no molestin els barons i l'electorat del PP. estem ja en campanya i, per si de cas Don Mariano repeteix de cap de llista, no cal molestar els votants. Així que la cosa queda d'aquesta manera i la més "llista" del govern li dirà a Junqueras aquella frase de Margaret Thatcher: "pot ser que sigui el gall el que canta, però és la gallina la que posa els ous".


Fins a les pròximes eleccions estarem tots entretinguts amb els avenços en les negociacions. Després d'elles, la incògnita serà la protagonista immediata.


D'aquesta manera, els empresaris s'hauran quedat tranquils perquè Puigdemont els ha obeït i s'ha reunit amb Rajoy, després que Mas se'ls escapés de les mans a causa d'aquesta "bogeria" transitòria en la qual va entrar feia ja uns anys...


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH