Comte de Fontao: "L'activitat de Nóos era inadequada per al marit d'una Infanta"

|


José Manuel Romero, exassessor jurídic de la Casa Reial i Comte de Fontao, ha manifestat que l'activitat de l'Institut Nóos era "inadequada per al marit d'una Infanta d'Espanya". Així ho ha dit en la seva declaració com a testimoni en el judici del 'cas Nóos', en què ha explicat que a principis de 2006 va començar a escoltar "rumors i opinions" sobre l'activitat de l'entitat llavors presidida per Urdangarin.


De fet, ha recordat, que això el va motivar a recomanar al exduc que abandonés tota vinculació en la gestió de qualsevol tipus d'activitat mercantil. "Mai vaig deduir que existia cap activitat il·lícita, sinó inadequada", ha recalcat el testimoni: "No hi va haver una persecució ni comunicació a la Fiscalia sobre aquestes qüestions, sinó que tot apuntava la inadequació d'un membre de la Casa Reial en l'àmbit polític".


A preguntes del fiscal anticorrupció Pedro Horrach, Romero, qui va exercir la seva tasca com a assessor de la Casa Reial entre 1993 i 2014, ha recordat que després de conèixer per la premsa que "pel que sembla existien activitats que podien ser de caràcter mercantil" en què estava implicat el exduc, va decidir comunicar aquesta circumstància a l'excap de la Casa Reial Alberto Aza. "Li vaig dir que anava a analitzar quina estructura tenia Nóos", ha apuntat.


S'HO VA COMUNICAR A ALBERTO AZA, EXCAP DE LA CASA REIAL


"El marit de la Infanta no havia de fer aquest tipus d'activitats en primera persona", ha insistit el testimoni, precisant que aquests "rumors no afectaven a donya Cristina".


Després de parlar amb Aza, Romero es va traslladar a mitjan 2005 a Barcelona, a les oficines de l'Institut, per parlar-ne amb Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres, que "van acceptar de bon grat" que acudís a reunir-se amb ells.


Tal com ha manifestat, li van explicar quina era l'estructura de funcionament de l'Institut Nóos, que era "fonamentalment la que em preocupava".


"Em van explicar que hi havia també una altra societat a la qual no es va donar especial rellevància, Nóos [Consultoria Estratègica], que tenia una activitat limitada. Vaig prendre les dades, em van comentar que l'Institut estava format per ells i que feia una tasca de consultoria".


No obstant això, ha manifestat que no li van dir si hi havia altres membres, com tampoc que formaven part de la junta directiva tant la infanta Cristina com l'exsecretari personal de les Infantes Carlos García Revenga.


"VI QUE NO ERA UN MOVIMENT ASSOCIATIU"


"L'activitat d'Urdangarin era molt profitosa però l'estructura jurídica establerta no em semblava l'adequada. Vaig veure que no era un moviment associatiu", ha remarcat Romero, qui ha expressat que li van preocupar les empreses privades amb les que contractava l'entitat i es va adonar a més que "no era propi d'una associació contractar amb les Administracions públiques", com feia l'Institut.


Segons ha relatat, després d'això va tornar a Madrid i li va explicar a Aza les informacions que els dos exsocis li havien transmès, per posteriorment tornar a reunir-se amb ells per a recomanar a exduc que s'apartés dels seus negocis.


Sobre la formalització de la Fundació denominada Areté després de l'aparent desvinculació d'Urdangarin de Nóos, al març de 2006, Romero ha manifestat que aquesta entitat es va formalitzar sense el seu previ coneixement com tampoc de la Casa Reial, el que va portar a Romero a neutralitzar aquesta iniciativa després adonar-se que Areté reproduïa les notes característiques que havien inspirat el funcionament de l'Institut Nóos, amb un marcat caràcter mercantil i lucratiu, tal com va assenyalar davant el jutge José Castro en fase d'instrucció.


"Una fundació ha de ser-ho en el sentit normal i estricte, fundada per algú que no sigui membre de la Casa Reial i amb un patronat que asseguri el seu normal funcionament", ha asseverat. El Comte de Fontao ha incidit que no va intervenir en la creació d'Areté sinó que únicament es va encarregar de les gestions per a la seva extinció.


CREACIÓ DEL FDCIS


En aquesta mateixa línia, el testimoni ha recalcat que tampoc va intervenir en la creació de la qual està considerada pels investigadors com a successora de Nóos, la Fundació Esport, Cultura i Integració Social (FDCIS).


Romero ha subratllat en aquest sentit que tampoc en aquesta entitat podia haver "una relació d'interès" per part d'Urdangarin, que "podia actuar a l'ombra però hi havia normes i criteris que asseguraven el bon funcionament de la fundació".


"Vaig veure que estava ben constituïda, però no sé qui la dirigia. Vaig saber després que era Torres", ha abundat l'exassessor, que ha assegurat desconèixer l'existència de la societat De Goes Center for Stakeholder Management que, segons les indagacions, formava part de una suposada estructura fiduciària creada per Urdangarin i Torres per desviar diners a l'estranger, concretament a Belize i el Regne Unit, i en la qual apareixia vinculada l'FDCIS.


En relació amb Aizoon, la propietat comparteixen al 50 per cent la Infanta i el seu marit, Romero ha assegurat que no coneixia la seva existència i que tampoc sabia que la exduquesa formava part de la mateixa.


"Només diré una cosa, el règim econòmic en la Família Reial era la separació de béns, va ser el que vaig recomanar i així ha estat en tots els casos". En ser preguntat sobre què vol dir amb això, Romero s'ha limitat a respondre: "No vull dir més del que he dit".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH