Tornarem a votar, i després què?

Manuel Fernando González

Va arribar l'hora del Rei, que vol dir l'hora de les eleccions. Uns comicis en què l'abstenció podria ser la gran victòria d'aquells als quals la democràcia els destorba i molt. Diuen els enquestadors que Rajoy tornarà a guanyar perquè ara els únics que semblen tenir un electorat fidel són el PP i IU, que segons diuen saben els votants que tenen, mentre que els altres es mouen pel ganivet afilat de la incertesa.

 

Podem intenta de la mà d'Anguita, el polític més rancorós i antisocialista que ha donat l'esquerra d'aquest país, aconseguir el famós sorpasso que enviï el PSOE a la tercera plaça del grup, la qual cosa constituiria una "gran victòria" per als dirigents podemitas que no els assegura, ni de bon tros, que els de Ferraz els deixin encapçalant la "lleial oposició" si Pedro Sánchez es retira o el retiren després de la "molt anunciada però no confirmada" patacada electoral, deixant que la líder andalusa aposti per la governabilitat com es fa ja en la socialdemocràcia alemanya.


Ara toca que els líders es retreguin el que no van saber pactar, o pactar estressats per la impaciència. Pel que sembla, als que no van fer res, l'electorat no els passarà factura ja que tornen a presentar-se carregats d'energia, mentre que als "pactistes" els estan molent a pals els seus adversaris i els meus col·legues de la premsa governamental, la qual cosa, no deixa de ser manifestament injusta, ja que ningú se salva del desvergonyiment d'haver-nos enviat als ciutadans a una nova convocatòria electoral.


O sigui, que hem passat d'una "longa noite de pedra" com escrivís el meu admirat Celso Emilio Ferreiro, a una gastroenteritis democràtica, en la qual l'única víctima són els ciutadans, que han passat d'un restrenyiment dictatorial de quaranta anys, període en el qual les úniques urnes que vam veure van ser les del Referéndumen en 1947, per aprovar la mal anomenada Llei de Successió en la Prefectura de l'Estat i, el 1967, per fer-ho amb l'altra gran Llei Orgànica de l'Estat, una aprovada amb el 93 per cent i la segona, amb l'encara més contundent 95,06 d'espanyols-ximples donant-li la raó al general Franco; a aquests temps de líders populistes i intransigents, en què cap d'ells sembla recordar el que li va costar a aquest país tenir una democràcia tan feble com confusa però molt útil per conviure en pau.


Així doncs, tornarem a votar, i després què?


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH