El minut iugoslau

Manuel Fernando González

Doncs sí, sí que hi va haver minut iugoslau promogut per Compromís motivat, crec jo, perquè es fan olor a la bestreta un embolic postelectoral de gran calibre a la Comunitat Valenciana després de les eleccions de juny. Un últim intent al qual s'ha afegit maldestrament el PSOE, els estrategs han tingut la històrica oportunitat de demostrar-li als votants que això de la investidura fallida de Sánchez no era per ser President, sinó per formar un govern de consens i que l'han diluït en un altre "sí, vull ser president, amb independents al meu costat", que deixa a la candidatura 'sociata' als peus dels cavalls dels populars que la copejaran molt dur en la ja iniciada campanya electoral, acusant al seu líder de sacrificar qualsevol proposta de pacte que no inclogui la butaca presidencial amb el seu nom escrit a la capçalera.


També Ciutadans traurà partit d'aquesta oferta enverinada, ja que en dir tan clar i tan ràpid que no a l'oferta dels valencians i menysprear de forma contundent el que han contestat els socialistes, ha escenificat la ruptura del pacte a dos que ja els cremava en les mans ara que, com assenyalàvem línies a dalt, s'inicia la campanya electoral, on aconseguiran uns escons que valdran or mòlt quan negociïn amb el PP, els mitjans afins els han picat de forma immisericorde durant l'última setmana, alguna cosa que té als de Rivera però que molt preocupats!


Pablo Iglesias, per la seva part, a la seva: a destrossar el PSOE, deixant-ho, si és possible, a l'altura del PASOC, encara que sigui a costa de trepitjar més la dignitat de les víctimes del terrorisme, blanquejant a ETA i als seus seguidors polítics , als quals Arnaldo Otegui ha reivindicat recordant-se de les seves "presos polítics" ni més ni menys que a Brussel·les, amb el suport de Podem i Esquerra Unida. Tot s'hi val, per tal de sumar vots, inclosos diversos milers de la família abertzale, i així prendre el poder, sigui com sigui. I si a més el company Errejón es queda pel camí per fer-li lloc al prometedor Garzón, doncs... també.


I així s'escriu la història, amb reglons torts i mitges veritats que, per molt que es repeteixin, no deixaran de ser una monumental mentida que uns polítics mediocres i arrogants van a portar davant els seus electors, sense que els caigui la cara de vergonya , en l'altre mes de juny, i que tots tindrem l'oportunitat de votar, si no ens hem anat abans a veure a algun dels nostres joves talents a l'estranger, dels que últimament ningú parla, per preguntar-los si també hi ha un lloc per a nosaltres... els indignats.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH