Impaciència

Lilia Cisneros Luján
Periodista Mexicana

Segurament recorda una expressió de violència col·lectiva quan en algunes ciutats de l'interior de la república apareixien bardes o lones amb la consigna "fes pàtria mata un chilango". Encara a mitjans del segle passat, n'hi havia prou conèixer les zones a on era perillós caminar [1] per prevenir ser víctima d'un lamentable delicte. No existien els mòbils, tots cuidàvem de tots, els fills deien a on estaven, els pares donaven senyals d'haver arribat a la feina o d'estar per sortir rumb a casa, si hi havia sospita d'un rondaire, es deia a la policia i els agents donaven una volta, buscaven indicis i fins aprehendían delinqüents. Què va passar i quan va començar a ocórrer per arribar a l'escenari actual de més de vint i cinc mil desapareguts, desenes de fosses clandestines -fins i tot ocupades per autoritats com en el cas de Morelos- i delinqüents instal·lats en el cinisme total?


Només en els últims 10 dies he sabut de: 1) un professional del periodisme assaltat en transport públic juntament amb una trentena de ciutadans dels quals cap va aixecar denúncia perquè "No passa res, perds el temps, intenten extorsionarte, els mateixos del MP -avui fiscalia- li avisen als traçuts que vas ser de Rajón i te la cobren en la teva llar perquè tenen les teves dades, l'únic que vaig fer va ser reportar les targetes, en menys de mitja hora ja m'havien fets càrrecs de gairebé cent mil pesos"; 2: Una institució de beneficència els patrons van ser agredits per un suposat benefactor al qual se li va donar l'usdefruit de part de les seves propietats per generar recursos que mai va lliurar; 3: Una oficina al DF reguladora del funcionament de les IAP, que té com a sistema apropiar-se dels béns d'aquestes; 4: Un hospital filantròpic que ha estat "visitat" pels amants de l'aliè tres vegades en el que va d'aquest any, sense que l'autoritat investigadora reveli alguna pista de qui són els vàndals i lladregots 5: La suma que de manera quotidiana i insistent ens "informen" els mitjans sobre linxaments on, com en Fuenteovejuna, tots actuen a una; les desenes d'execucions sense que hi hagi un sol detingut, els detinguts alliberats per "la violació als seus drets humans" la impunitat dels autors de delictes electorals o el laberint d'un conjunt de lleis que només serveixen per dilatar una justícia que sembla no arribarà mai.


Els diagnòstics són tants i tan disímbolos que es contradiuen o simplement augmenten l'estrès d'una població iracunda o deprimida, les reaccions semblen ser cada vegada en major nombre tendents a la venjança. La impaciència és el comú denominador: entre familiars no platica, simplement es crida amb el conseqüent resultat de no haver escoltat a l'altre i que dir del diàleg de sords més escandalós que es dóna entre governants i governats.


Què passa amb l'equitat de gènere a Chiapas quan amb el pretext d'usos i costums s'incompleix la voluntat democràtica i es "renúncia" a una alcalde? Quina és la visió de representativitat i exercici de poder de dos diputats que després de ser privats il·legalment de la seva llibertat ballen i pontifiquen que "no passa res"? Es sancionarà a algun funcionari a Morelos per no haver pres mostres de cadàvers sense identificació que després es van apilar en una fossa clandestina? Si la por, el cansament i la precarietat augmenten serà el linxament l'única opció per castigar policies -sordos, cecs i definitivament omisos- que es creuen de braços i "al·leguen" que no poden intervenir ja que és un "plet entre particulars"? [2] Haguessin actuat si una de les parts no fos chilanga? [3] Era necessari un mort o lesions per intervenir? Pel coneixement d'aquesta irresponsabilitat per protegir l'interès legítim, és que els vàndals segueixen atacant aquesta obra social que es va fundar per a protecció de la infància?


La veritat és que ni les baranes de les fiscalies, les oficines d'atenció ciutadana, ni les pomposes finestretes úniques són alguna cosa més que instància burocràtiques la veritable, encara que no confessada, funció és la de satisfer la paciència dels ciutadans afectats per la inseguretat. Li sembla que l'autoritat amb la qual tracta és negligent, indolent, fluixa, informal i mandrosa? Pot vostè, premiar seu delegat, president municipal, governador, policia -de barri o de comandament únic- per ser diligent, curós amb el compliment de les seves responsabilitats i compromès amb el benestar dels seus governats? Podria Vostè, car lector, proposar per a un premi algun servidor públic per la seva actuar excel·lent és a dir disposat a sobresortir en el seu treball, destacant la seva conducta extraordinària i fins superior en termes del que la llei li ordena i la qual s'han compromès a complir?


S'ha dit que igual que en altres temps el país fa olor a sang i també una destacada mexicana a l'ONU va sentenciar que el bo demogràfic -la joventut que busca un camí per a la seva vida- ha estat aprofitat pels criminals ¿serà perquè els responsables d'implementar els programes socials són més negligents que diligents i per a res s'acosten a l'excel·lència? Quant de temps estem disposats a esperar perquè aquestes premisses canviïn? Li arriba a la seva paciència?



[1] Colònia Morelos, Tepito, nord de la Gustavo a Madero, voltants del bord de Xochiaca al DF o poblats de la serra de Sinaloa i certes ranxeries de Jalisco, alguns barris de NY, etc.


[2] Així va argumentar un patruller al qual es va cridar a la ciutat de Querétaro per impedir que a plena llum del dia els pseudo empresaris d'un estacionament trenquessin cadenats, d'accés a un hospital.


[3] Seguint el "exemple" del candidat republicà d'USA, alguns governadors de la província mexicana han dit que ells també volen construir una muralla que impedeixi l'arribada de la capital -chilangos- o no nascuts a la regió.



Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH