El temps detingut en l'eternitat de la creació de Salvador Moreno

Edmundo Font
Diplomàtic

"Si un està propici, les coses es propicien sobre un".


Sé bé que l'emoció ha de propiciar també la reflexió, i és tasca àrdua quan es requereix plasmar, enpocas paraules, la importància del treball transcendent d'un home exemplar en nombroses disciplines, com ho va ser durant la seva llarga existència, i ho és, ara, rescatat en el centenari del seu naixement, l'insigne artista mexicà senyor Salvador Moreno.


Vaig viatjar a Barcelona a inicis de maig, generosament convidat pel nostre cònsol, don Fidel Herrera Beltrán, qui es va permetre compartir amb un company de la cancelleria mexicana que el va precedir en el càrrec en els 90 un dels pilars que donen cos simbòlic i contingut material l'extraordinari treball de representació consular i diplomàtica, la de la sòlida vessant cultural que avui encarna l'extraordinària iniciativa de reconèixer la rellevància d'un home excepcional com ho va ser el mestre Salvador Moreno, en una efemèride fonamental que amb ell celebra també els vincles tan vigorosos que sempre han existit entre Catalunya i Mèxic.


Així que evocaré i no només en el record, o amb gestos de complicitat esotèrics a la manera de Fernando Pessoa que celebraria el mestre -propietari d'un fi humor confrontant amb el surrealisme més seriós- alguns instants magistrals i l'empenta espiritual d'un home que va descobrir, amb la més alta poesia, les meravelles de la seva terra exuberant, de nom tan sonor com Orizaba, propera a mítics cafetars i flors salvatges, i incursionó en la creació musical amb dimensió clàssica, a partir d'autèntiques tradicions populars.


Es va prodigar, i no hi ha contradicció, contingudament, en la pintura, amb l'expressió de les seves natures mortes de gran influx vivaç, i va destacar sense ostentacions de academicisme en la investigació estètica de fenòmens de la creació que li van acostar a l'especulació filosòfica, encaminada als més diversos temes, com la seva pròpia paleta vital.


Vaig dir que és tasca àrdua malgrat ser gratíssima l'oportunitat -i ja significa una honra intensa rememorar l'mestre- perquè reconeixements tan justos i oportuns com aquest, a una figura tan fèrtil però no degudament recordada, requereixen desdoblar en recomanacions precises, com les de pressionar per la reedició de les seves obres, l'enregistrament de les seves composicions i reunir sencer el material epistolar que reflecteix l'altitud de les seves mires i la fondària de les seves preocupacions existencials.


Poden suposar vostès que per complir amb l'encàrrec del meu company de Cancelleria, el senyor cònsol Fidel Herrera Beltrán, vaig caminar a la recerca de bibliografia del mestre i sobre ell, i he de confessar que va ser una obstinació infructuós; fins i tot, vaig fracassar en la visita a diverses llibreries de vell que solen treure d destrets. Per a viatgers constants com jo, que he de donar per adreça la companyia Aeroméxico, és difícil trobar el moment d'acudir a les nostres formidables biblioteques. Així que vaig fer diverses incursions a les llibreries de EDUCAL, a l'Gandhi ia les del Fons de Cultura Econòmica. En cap d'elles vaig trobar el volum publicat per l'Institut Nacional de Belles Arts amb el bell títol de "Aturar el temps", mateix que vaig glossar en el títol d'aquesta intervenció.


De fet, aquesta frase afortunada de "aturar el temps" prové d'una bella imatge del mestre concebuda durant una brillant entrevista de premsa, en parlar de la música que va compondre per a "Violeta" un poema del gran home de lletres que va ser Luis Cernuda i que al final del text resultarà en una sorpresa. En síntesi d'aquest esment, amb el respecte degut, em permeto suggerir que es reculli la proposta formal que s'elevi al Fons de Cultura la sol·licitud que es posi al dia una antologia dels lúcids textos del mestre Salvador Moreno -si és que no ho ha programat ja- i la seva respectiva traducció al català.


A més de la paraula afortunat, les que millor defineixen la meva trobada en els anys 90 amb el mestre Salvador Moreno, són les de privilegi, i la rara ocasió d'haver estat a prop d'una figura tan notable, representant de la sensibilitat artística de Mèxic a Catalunya . En un acte de justícia va considerar necessari dir que qui em va presentar al mestre va ser el degà dels col·laboradors espanyols del nostre consolat. Francisco Gomes Franco albergava per don Salvador un genuí i añejo afecte; en Paco el nostre gran musicòleg va trobar sempre un admirador constructiu. I en aquesta línia d'al·lusions més personals no podria deixar d'esmentar a un amic d'aquells dies, el metge d'origen cubà Mario Suárez, qui es va interessar per tutelar la fràgil salut del mestre i fent immediatament a un costat un simbòlic i magre honorari , va continuar durant mesos vigilant la marxa del cor del senyor Salvador, convertit ja en un més dels seus còmplices amistosos. El doctor Suárez també va sucumbir a l'encant personal del mestre, amb la seva malbaratament d'sàvies anècdotes i puntualitzacions sobre el transcórrer d'aquells temps i no només en l'àmbit de la cultura.


Quan don Salvador Moreno es trasplanta -o es transtierra com diria José Gaos- a Catalunya, assumeix un paper que acaba adquirint aspectes històrics. Desplega la seva vocació de representant de valors nostres en vessants culturals que comprenen la música, la pintura i la literatura. I tot això, en una rància realitat política de dos països que com Espanya i Mèxic en els anys cinquanta, no podien ni pensar encara en establir una relació diplomàtica. Cal subratllar que el mestre Salvador Moreno va arribar a patir en carn pròpia la censura i la repressió de la nit fosca del franquisme. I Això de manera absurda com tantes altres coses, no per cap activitat subversiva, perquè va ser un home de Pau, sinó pel fet de mantenir vigents els seus vincles fraterns d'intens intercanvi intel·lectual amb grans valors de l'exili espanyol a Mèxic.


Sempre serà un repte complex dissenyar amb paraules el retrat, la semblança d'un home que s'ha admirat i que despertava una simpatia immediata pel seu tracte tan calorós i de cavaller a la manera d'altres temps. Home de mirada franca, posats mesurats i elegants, no recordo que el senyor Salvador tingués mai la necessitat d'elevar el to de la seva veu per defensar una concepció de la vida més tolerant i per tant, per transmetre als altres, al final de la seva vida i sense proposar-s'ho, un ric exemple alliçonador.


Don Salvador discorria sempre amb la distinció pròpia de qui neixen amb una curiositat intel·lectual infinita i conviuen amb un món d'idees i nobles sentiments. Prova gràfica d'aquests adjectius la trobem en una cèlebre fotografia en blanc i negre on el senyor Salvador, vestit amb un vestit fosc de solapes amples es porta la mà al cor, de manera cerimoniosa. He tractat de preservar, fixant-la, la imatge viva d'alguns dels meus privilegiats trobades amb el mestre. Extrec d'ells una lliçó d'acurada senzillesa en el seu tracte personal, així com en el tractament dels temes més cars i profunds per a ell. De les riques remembrances que feia sobre la seva amistat amb figures de la talla de Rosa Chacel, Zambrano, o el mateix Cernuda, a més d'altres amistats significatives, quedava clar el lloc destacat, importantíssim, que ocupaven en l'esfera de la seva estima el gran pintor i poeta Ramón Gaya, i Juan Gil-Albert.


Ara he de apel·lar, respectuosament, a la indulgència de vostès i que em sigui permès efectuar mes referències personals que intenten contribuir a remarcar un altre dels propòsits d'aquest homenatge, per la singularitat o coincidències que subratllen. Manifest així de nou la profunda gratitud per l'honor de permetre enfortir el record d'un artista a cabalidad, tan complet i rigorós com ho va ser el senyor Salvador Moreno en totes les seves disciplines; de la creació musical a la pictòrica i de la investigació estètica a la incursió en la poesia i en un gènere epistolar que tradueix la bonhomia de la seva mà estesa als afectes fraternals. Del contingut de les seves cartes es desprèn un ànim constructiu i de suport sempre al talent aliè.


I així tenim ja a un Salvador Moreno caracteritzat per un notori tarannà de generositat ...


Seguirà...


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH