L'atur

Manuel Fernando González

M'alegro molt que les estadístiques oficials ens diguin que l'atur ha baixat dels quatre milions a Espanya. És una bona notícia, sense matisos polítics que puguin alterar-la. Una altra cosa, són les dades que tenen els sindicats sobre els aturats de llarga durada, les persones que desapareixen de les llistes perquè se'ls van acabar les prestacions socials, els joves que no troben feina i es van fora i els contractes per a la misèria que tant proliferen en el mercat laboral. Les dues maneres de comptar els llocs de treball són vàlides i cap de les dues s'equivoca, per la senzilla raó que, cadascú, pot veure les coses del color que més convingui als seus interessos.


A mi, personalment m'agrada ser optimista, perquè caminar de pessimista pel món del treball no soluciona el problema de la desocupació. Però, tampoc, és cosa de ser ingenu i deixar-se portar pel bonisme governamental, sobretot, si estem en plena campanya electoral. L'atur a Espanya és, des de fa molts anys, un drama insuperat, i si no li trobem una solució seriosa i continuada, seguirem sent pobres pels segles dels segles.


Xutar-se una petita dosi de HMT (Hi ha Més Treball) no afecta la tensió arterial i però, és un estimulant natural molt beneficiós per millorar el nostre moix estat d'ànim col·lectiu. Després, amb el canvi d'estació, les xifres ja sabem que empitjoren, però, com que això succeirà després de l'estiu, deixem que aquest transcorri plàcidament ja que després l'economia ens recol·locarà on realment estiguem. Si pel camí algun dels que ha trobat feina ara es queda entre els que no tornen a l'atur, millor que millor, perquè és el que guanyem tots.




Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH