Rivera i el joc de les cadires

José Miguel Villarroya

El famós joc de les cadires; ja saben el que un nombre de persones donen voltes a unes cadires, sempre una menys que persones, mentre sona una música i al aturar-aquesta han de seure, el que queda en peu eliminat; es va inventar en els salons de Versalles durant els temps de Maria Antonieta, qui matava el seu temps en jocs mentre el poble moria de gana.


Doncs bé, Rivera, tan versallesc ell, vol introduir el famós joc en la política espanyola, amb el seu famós pacte de cadires, és a dir que si algú és el problema es retiri i no pensi en cadires. Seria perfecte i digne de lloar, sinó fora, perquè l'amic Rivera el que vol, no és donar voltes a les cadires, si no ser el que toca la música, és a dir, estar assegut sempre i marcar el compàs.


Per aconseguir el seu màxim objectiu, se'ns presenta com un màrtir de la democràcia i l'estabilitat, renunciant si cal a estar en un govern, tot això en pro d'aconseguir que Espanya es reformi i avanç en el camí del progrés i del bla bla bla, ja que encara pensa que el fum cega els ulls dels espanyols.


Habituat com està a les festes de Versalles, en aquest cas de l'Ibex, la seva màxima preocupació és que no canviï res, i igual que La Fayette o Mirabeu es presenta sota la pell d'un reformador, però com ells, s'interessa més per María Antonieta que pel poble.


Mentre arriba el 26 J rebrà masajitos per les televisions, viatjarà pels cinc continents parlant de llibertat, ens dirà que és clau per a la regeneració i el progrés patri, ia partir del 27 J, si pot, intentarà tocar la música del joc, i això sí, no voldrà una cadira, el que buscarà serà un bon butaca.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH