Junqueras, la CUP, pressupost i bogeria col·lectiva...

Carmen P .Flores

Estem vivint, a Catalunya, una situació tan irreal, tan poc lògica, tan sense sentit que només es donen en les pel·lícules, en els somnis o en les ments malaltes. Una minoria que no només no creu en el sistema, sinó que intenta aniquilar, és la que li està dient al Govern com ha de fer els pressupostos si volen que els donin els seus vots perquè siguin aprovats al Parlament pel bloc independentista. Això sí, sense importar-los la resta de partits polítics que representen a una important part de la ciutadania... més divisió, més sense raó...


En aquest sense sentit que sembla embolicar als que ens governen a la Generalitat, l'llumeneres en finances, Oriol Junqueras, li ofereix a la CUP introduir en els pressupostos impostos anul·lats pel Tribunal Constitucional (TC) com el que gravava els dipòsits a entitats de crèdit i sobre la producció d'energia nuclear. Recuperar Aigües Ter Llobregat, quan fa res, el mateix Junqueras deia que era impossible per l'elevat cost que això suposaria per a les malmeses arques de la Generalitat. Però ara diu que sí...


No parlem de les cessions que li fan a la CUP en matèria sanitària, gairebé recuperar tot el que a passat per les tisores de Boi Ruiz... En altres matèries socials, com dependència, aturats, educació, etc. les propostes són tan generoses com impossibles. D'on trauran tants diners per poder executar aquestes propostes? És de bojos.


Tot i la nova proposta, els antisistemes han dit que no és suficient i els plantegen una esmena a la totalitat: nous i més agressius pressupostos en què es vegi clarament que hi ha una desobediència al govern d'Espanya, les seves lleis, els tribunals i al sursuncorda. Però què esperaven trobar Juqueras i el mateix president Puigdemont! L'hi dic jo, davant tenen d'una banda a uns nens de papà que juguen a fer política 'mira que bé! I de l'altra, uns activistes professionals que s'han cregut el centre de Catalunya i que volen treure partit als seus vots i a una petitíssima minoria que es creu el que fa...


Però la culpa no és d'ells, sinó dels que els fan cas. Fa tres dies eren al carrer, Can Vies i altres, cremant contenidors i tot el que es posava pel mig. Avui estan dirigint com titelles als màxims representants institucionals d'aquest país. És de bojos! I els nostres dirigents parlen d'un país modern, intel·ligent, és a dir, el millor del món. De quin món?


Al final és aplicable allò de "Déu els cria i l'independentisme els junta", encara que siguin la nit i el dia. Tot perquè el dia 8 puguin aprovar-se els pressupostos. Però són conscients que, si finalment segueixen fent concessions impossibles, irreals, i saltant-se la llei, saben que no serà possible dur-los a terme. Serà millor, no passa res, prorrogar els pressupostos, o pactar-los amb altres o un altre partit, i si no, doncs el que ja estava cantat i esperava el linx de Junqueras: convocar noves eleccions per a la tardor i que ERC li tregui més vots a una CDC que ha perdut la seva centralitat, la seva seny i el nord fa ja molt de temps.


Tot el que està succeint és una bogeria col·lectiva: uns per fer les coses que fan, els nostres polítics i altres per permetre-les, que som nosaltres, la ciutadania.


Martin Luther King va dir: "les nostres vides comencen a acabar el dia que guardem silenci sobre les coses que importen". Per no posar-nos transcendentals, vaig a tornar a mirar les històries del genial Quino i em quedo amb una frase seva molt il·lustrativa: "seria bonic despertar un dia i trobar-se que la vida d'un depèn d'un".


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH