L'obstinació de JxSí arrossega el Parlament a la primera moció de confiança de la seva història

|


JxS juliol


(Foto: Els pesos 'pesats' en els inicis de Junts Pel Sí. D'esquerra a dreta: Oriol Junqueras, Muriel Casals --fallecida al febrer--, Raül Romeva, Carme Forcadell i Artur Mas)


Tothom sabia que JxSí --capitaneado per la dreta neoliberal-- i la CUP --l'esquerra anticapitalista-- eren com l'aigua i l'oli, i no obstant això tots dos --i especialment la candidatura de Puigdemont, els líders de la qual han estat els grans protagonistes del despropòsit polític que viu Catalunya des del 2012-- es van obstinar a seguir endavant amb l'anomenat 'Procés' duent a terme, deliberadament, una lectura errònia i desvirtuada de les eleccions autonòmiques del 27 de setembre.


Quin és el panorama a dia d'avui? Doncs que el Parlament de Catalunya viurà, per primera vegada en la seva història des de la restauració de la democràcia, una moció de confiança. Aquesta va ser anunciada aquest dimecres pel president Carles Puigdemont i servirà per fer-li veure si compta amb la confiança de la Cambra o, per contra, es veurà obligat a convocar nous comicis.


El president de la Generalitat cessa en el càrrec si perd aquesta iniciativa parlamentària que ell mateix ha anunciat per després del mes d'agost, segons s'estipula en la llei de la presidència de la Generalitat i en el reglament de la Cambra.


Per superar la moció de confiança ha d'aconseguir "la majoria simple dels vots emesos": donant per descomptat que tindrà els 62 de JxSí i els 63 en contra de la resta de partits no sobiranistes, els vots de la CUP tornaran a ser claus per superar el repte.


Si fracassa en el seu intent cessarà en el càrrec, de manera que també perdrà la potestat d'avançar les eleccions catalanes i escollir una data, un mecanisme que és competència exclusiva del president de la Generalitat.


Segons es recull en el reglament del Parlament, si Puigdemont cessa, la presidenta de la Cambra, Carme Forcadell, tindrà deu dies per fer una ronda de consultes amb tots els partits i proposar un nou candidat a la Presidència de la Generalitat.


Llavors s'obrirà el tradicional sistema d'elecció: el nou candidat s'haurà de triar per majoria absoluta en primera votació o, després, en majoria simple en una segona volta al cap de dos dies.


Si en aquesta segona votació tampoc aconsegueix el suport de la Cambra, el Parlament tindria dos mesos per trobar un president i si, transcorregut aquest període de temps cap candidat ho aconsegueix, quedarien convocades automàticament unes eleccions catalanes.


MÉS JA HO VA PROPOSAR


Durant el segon debat d'investidura d'aquesta legislatura, quan Mas encara aspirava a la Presidència de la Generalitat, va oferir celebrar una moció de confiança a la CUP després d'uns mesos de mandat per seduir els anticapitalistes i aconseguir el seu suport per convertir-se en president.


La CUP no va acceptar aquesta oferta, va aconseguir forçar la sortida de Mas i aquesta moció mai va veure la llum, un mecanisme parlamentari que Puigdemont ha ressuscitat aquest dimecres per salvar la legislatura a Catalunya, que està en qüestió després de fracassar el tràmit dels Pressupostos.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH