Urdangarin va seguir cobrant de Nóos dos anys després de la seva desvinculació

|

Urdangarin juny


Iñaki Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres van continuar repartint beneficis dos anys després de la "teòrica" desvinculació del exduc, que s'ha produït al març del 2006, de les activitats privades relacionades amb l'Institut Nóos.


De fet, entre aquest exercici i 2008, el marit de la Infanta Cristina es va fer amb uns beneficis de 1,9 milions d'euros.


Així ho ha detallat una funcionària de l'Agència Tributària que, al costat d'altres diversos perits, continua sent interrogada en el judici del cas Nóos.


En la seva compareixença, la funcionària ha assenyalat que durant el 2006, 2007 i 2008 Urdangarin es va fer amb el 42 per cent dels ingressos obtinguts per l'entramat, mentre que Torres es va apoderar del 58 per cent restant.


Tal com ha relatat de forma detallada, tots dos exsocis van obtenir el 2004 --quan es va celebrar el primer esdeveniment organitzat per Nóos dels investigats en la causa, el València Summit-- un total de 1,030 milions d'euros, i el 2005, 1 , 7 milions.


Es tracta de les quantitats que Urdangarin i Torres van cobrar de la facturació de l'entramat d'empreses que van ordir entorn de l'Institut Nóos per la seva activitat de consultoria i organització d'esdeveniments.


Mentrestant, el 2006 els beneficis van ser de 448.753 euros, en 2007, de 2,6 milions, i el 2008, de 1,4. No obstant això, durant aquests últims tres anys l'Agència Tributària va constatar que els ingressos estan basats en la cartera de clients de cada soci, de manera que el repartiment del benefici va ser individualitzat: l'import imputat Urdangarin procedia de la facturació obtinguda a través de la empresa que comparteix al costat de la Infanta, Aizoon, així com de rendiments de la seva pròpia activitat, mentre que la diferència era atribuïda completament a Torres.


Tal com ha explicat la inspectora d'Hisenda, en 2006 Aizoon ja tenia clients privats, el que va coincidir amb la sortida d'Urdangarin de la direcció de Nóos.


Per això, a finals de març d'aquest any el exduc va passar a tenir clients privats mentre que "la resta de l'activitat amb ens públics i alguns privats se la va quedar Torres", que va passar a controlar l'Institut i Nóos Consultoria Estratègica -una de les empreses del conglomerado-.


"CANVIAR EL CRITERI, PERÒ SEGUIR TREBALLANT CONJUNTAMENT"


"Canvia el criteri, però l'activitat continua sent la mateixa", ha manifestat la perit, qui durant la seva intervenció ha assenyalat que l'única diferència respecte als anys anteriors radica que es van repartir la cartera de clients, "però segueixen treballant conjuntament".


Sobre això, el que va ser comptable de l'Institut Nóos, Marco Antonio Tejeiro, va manifestar en el marc d'aquesta causa que les mercantils que conformaven el conglomerat format al voltant de Nóos -Institut Nóos, Nóos Consultoria Estratègica, Intuit, Shiriaimasu i Aizoon- actuaven " sota la direcció unitària "dels dos exsocis, que ostentaven" un absolut control i poder de decisió "dins de l'entramat.


Segons les investigacions, el gir de factures falses entre les mercantils controlades per Urdangarin i Torres suposava una pràctica habitual dins el conglomerat. Es tractava més d'entitats vinculades entre elles que operaven en el mercat com si fossin una de sola.


FACTURES CREUADES PER IMPORT DE VUIT MILIONS D'EUROS


Segons un informe de l'Agència Tributària incorporat a la causa, l'import total de les factures que es van creuar dins del conglomerat empresarial va arribar a ascendir a vuit milions d'euros.


Més en concret, Hisenda precisa que el 2004 la facturació que es va efectuar entre les pròpies empreses de la trama per treballs suposadament fictios va ascendir a 1,4 milions, mentre que el 2005 va ser de 2,1 milions, el 2006 de 2,2, en 2007 de 1,7 i el 2008 de 412.225 euros.


El dictamen destaca com "amb molta freqüència" les factures s'emetien sota conceptes "extremadament genèrics o imprecisos", la majoria d'elles tenien imports "rodons" alhora que s'han verificat, a més, duplicitats respecte a proveïdors externs del conglomerat empresarial, "incongruències" així com "casos notoris d'inexistència del servei pretesament prestat i, a l'extrem, de falsificació material de la pròpia factura".


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH