La Fundació Gala-Dalí no està legitimada per protegir la imatge del pintor

|

Dali


La Sala Civil del Tribunal Suprem (TS) ha rebutjat el recurs de cassació de la Fundació Gala-Salvador Dalí en el qual sol·licitava que es declarés la intromissió il·legítima en els drets d'imatge de l'artista, una desestimació amb la qual el tribunal ha establert que la fundació no té legitimació per protegir el dret d'imatge del pintor.


Segons ha informat el TS en un comunicat, la sentència confirma la sentència de l'Audiència de Barcelona que va estimar la manca de legitimació de la fundació, per la falta de designació de la fundació per a exercir la tutela, i també perquè la protecció que pretén no és la memòria del difunt sinó "interessos de caràcter estrictament patrimonial".


Salvador Dalí en el seu testament, atorgat el 20 de setembre de 1982, va nomenar a l'Estat hereu universal i lliure de tots els seus béns, drets i creacions artístiques, amb l'objecte de conservar, divulgar i protegir les seves obres d'art.


Un any més tard, l'artista va signar l'escriptura pública de constitució de la Fundació Gala-Salvador Dalí per protegir i defensar la seva obra artística, cultural i intel·lectual, els seus béns i drets de qualsevol naturalesa, la seva memòria i el reconeixement universal de la seva aportació a les belles arts, la cultura i el pensament contemporani.


Després de la seva mort, el 23 de gener de 1989, l'Estat va acceptar el testament i en data posterior va autoritzar al Ministeri de Cultura per atorgar temporalment de forma directa i amb caràcter exclusiu l'administració i explotació dels drets de propietat intel·lectual, propietat immaterial, de imatge, industrial, marques, patents i altres drets derivats de l'obra artística de Salvador Dalí.


UNA EXPOSICIÓ


El conflicte va sorgir quan la Fundació i Demart Pro Art i Visual Entitat de Gestió d'Artistes Plàstics van demandar a Juan Javier Bofill Pellicer i Faber Gòtic per vulneració dels drets de marques, de propietat intel·lectual, d'imatge i conducta deslleial a l'haver utilitzat el nom i la imatge de Salvador Dalí amb finalitats publicitàries i comercials, en una exposició dedicada a l'artista, organitzada al Reial Cercle Artístic de Barcelona, on s'exposaven obres escultòriques integrants de l'anomenada Col·lecció Clot.


El jutjat mercantil va considerar vulnerats els drets de marca i de propietat intel·lectual, i, a més, que es van realitzar actes de competència deslleial per part de la demandada, tot i que va absoldre Juan Javier Bofill Pellicer.


No obstant això, va entendre que no s'havia vulnerat el dret a la pròpia imatge que, en aquest cas, quedava tutelat pel reconeixement dels drets d'explotació vinculats a la propietat intel·lectual i per les conductes de deslleialtat imputades a Faber Gòtic; per la seva banda, l'Audiència Provincial de Barcelona va condemnar a la societat ia Juan Javier Bofill Pellicer.


Pel que fa al dret a la pròpia imatge, també va desestimar aquesta petició amb l'argument que el fet que l'Estat, com a hereu universal, hagués cedit tots els seus drets a la fundació no justificava la legitimació activa de la mateixa per a exercir l'acció de tutela del dret d'imatge de l'artista mort.


D'acord amb la sentència recorreguda, la Sala del Civil resol sobre aquest últim dret que Salvador Dalí "va nomenar a l'Estat hereu universal, però no va designar en el mateix [testament] a cap persona que ostentés la legitimació per a la seva tutela".


Així mateix, afegeix que l'escriptura de constitució de la fundació i el nomenament d'un hereu universal no equival a la designació específica.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH