Dites i refranys

Rubén Olveira

El meu avi, entre relats amb les que ens entretenia al meu cosí ia mi a la tarda, ens va referir la gastada història del noiet que li comunicava a la seva mare que aquell matí, molt d'hora, quan es dirigia al seu treball, s'havia trobat a carrer una bosseta amb monedes. la mare li contestava que als que matinen Déu els ajuda. I el noi li replicava que més havia matinat qui les havia perdut.


Com si d'un combat dialèctic es tractés, es diria que tot refrany té la seva antítesi.


També ens explicava que cert individu trampós es va dirigir a un mercat a comprar una paella. Va trobar la que s'emmotllava a les seves necessitats i va pagar a l'puestero amb monedes falses. Mentre marxava, s'anava dient: "En comptar serà el plorar", ignorant que, qui li havia venut el estri de cuina repetia al seu torn per a si: "A l'fregir serà el riure", ja que li havia lliurat un pot que tenia un forat en el fons.


Ja fa molts anys, per Nadal, en un recorregut amb autobús, vaig sentir la següent sentència, dita en veu alta per un home de quaranta anys que donava la impressió que havia begut per altres: "Val més ser ric i sa, que pobre i malalt".


Immediatament, una senyora gran va increpar que això que ell deia no era d'aquesta manera, sinó d'aquesta manera: "Val més ser pobre i sa, que ric i malalt".


L'home li va contestar que si bé ell estava una mica ebri, sabia el que estava dient. Va argumentar que si ets ric i estàs bé de salut, ho tens tot. Per contra, si ets pobre i estàs malalt, ja pots imaginar el que et toca. Després d'una breu pausa, el begut li va preguntar a la dona que li havia corregit si ella creia que tots els rics estaven malalts. Litigi entre dites i refranys contradictoris, difícil de dilucidar.



Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH