El turisme i els particulars

Petra López

Ho diu Plató, que l'hi atribueix a Trasímac: "El just no és altra cosa que l'útil per al més fort".


Sembla perfectament adequat per al que està succeint aquí amb el tracte donat al turisme: l'Ajuntament ha fet saber que multarà els particulars que lloguin sense llicència seu pis a turistes i, un cop més, no han fet al consistori la crucial distinció entre el que té un negoci d'un o molts pisos de lloguer i aquells que compartim la nostra casa llogant alguna habitació o el pis sencer quan no hi som.


D'altra banda --i en això no sóc part implicada, no tinc cap pis turístic-- està clar que no tots els particulars són iguals. A hores d'ara ja és innegable que hi ha particulars i particulars, em vaig l'altre dia amb un clar exemple de l'assumpte. Aquest era el titular: "La família Tous aterra al negoci dels pisos turístics", es va publicar en el butlletí de notícies de idealista.com. A la crònica es deia que família Tous posarà en lloguer turístic alguns pisos a partir d'agost del 2017. Es tracta de tretze apartaments situats a Diagonal, en el mateix edifici on van tenir una joieria. El van comprar segons diu la notícia en l'any 2012 per un preu de 10.000.000 d'euros. No sé quan començarien la rehabilitació, però en fi... Pel que sembla ara s'han posat les piles i calculen posar-lo en funcionament a l'agost de l'any que ve, dins de tretze mesos. Que no els urgeix, vaja.


No vagi ningú a pensar malament, tenen llicència per a tots i cada un d'ells, la tenen perquè la van obtenir "abans de la moratòria". La moratòria és del 2014, de quan Trías volia "millorar" la qualitat de l'acollida en els pisos turístics perquè, caram, es tracta de la imatge de Barcelona i això s'asseguraria fent que ocupessin blocs sencers dedicats específicament a aquesta classe d'allotjament. Tot aquest mambo pel sentit de la responsabilitat i les obligacions de la "feina ben feta" del senyor alcalde que només vetllava per la qualitat de la imatge de Barcelona, està ben clar, que sembla que els ciutadans i ciutadans no ens assabentem del pes de la vara de comandament. Total, que aquests particulars van comprar abans de la moratòria, però no els corre pressa i hauran hagut altres negocis de cuidar.


Recordo la indignació davant l'ocurrència de l'alcalde de qui havien invertit per a decuar seus pisos a la legislació implantada per l'Ajuntament algun temps enrere, es va llegir a la premsa, molta gent s'havia endeutat per dur a terme les reformes necessàries i, de la nit al dia, zas, la seva inversió es faria fum. Els veïns i veïns estaven atònits, se sentien burlats, a l'ajuntament els havien pres el pèl. Passava sobretot a Ciutat Vella, era l'inici del canvi d'era.


El turisme a Barcelona, com en tants llocs del planeta, és un malson per als seus habitants i no hi ha dubte que hauria de regular-se, el problema és que es confonen naps amb cols i se'ns ven una "regulació" que no és més que una operació d'imatge, una persecució de titulars demagògic i que és a més immoral perquè s'acarnissa en els més vulnerables.


Parlava l'altre dia de l'efecte deleteri --en tots els sentits-- dels creuers a Barna, ignorant llavors que és el port de Barcelona el que gaudeix de l'honor d'acollir l'Harmony of the Seas --siniestro el nom-- el monstre major de tots els monstres que enmierdan els mars, ho anuncien com "el més gran del món". Doncs sí, resulta que el monstre recala al nostre port i com és tan gran no poden aturar-se mai del tot els motors. ¿Es veu l'horror que això suposa? Vol dir que no per tampoc ni un instant de deixar anar merda a les aigües del nostre port. Si algú sap que al consistori s'estiguin movent per acabar amb això, per favor que ho digui, per més que busco no he trobat una sola notícia en aquest sentit.


Al contrari Jaume Collboni --Vagi un aliat, senyora Colau-- s'enorgulleix en el seu compte de Twitter que el monstre tingui el seu cau a Barcelona. Diuen que és bo per al comerç i ben pensat això és el que mou el món, se sap de tota la vida. Els egipcis tenien a Troith, déu de la navegació ja Osiris, que va ensenyar als homes a comprar ia vendre, els grecs a Hermes, els romans a Mercuri. El déu dels comerciants era un dels més importants en l'Olimp, era també el déu dels viatgers, de l'eloqüència i dels lladres, fins aquí la mitologia. Al que anava, que em perdo, deia que s'entén que un comerç que mou moltíssims milions d'euros i dóna lloc a més de sis mil llocs de treball --no es parla del que és més condicions-- motivi al tinent d'alcalde de empresa, Economia i Innovació. Per què no regulen les condicions dels creuers i ens deixen en pau amb el que fem a casa nostra?


És desolador a més de indignant que un consistori que es presenta com a defensor de la gent del carrer no distingeixi entre qui comparteix casa i qui lloga les seves. La prepotència de la portaveu municipal, la senyora Gala Pin, de professió seus activismes, resulta ofensiva per l'atropellament que resulta d'negar una veritat evident: la gent comuna enviem a casa nostra i tenim dret a fer dins d'ella el que ens convingui, sempre sense molestar el veí. I a moltíssima d'aquesta gent comuna sí que li va d'un dia, sí que li urgeixen els ingressos que pugui obtenir usant civilitzadament d'un bé que és seu. Aquí ia Bogotà, París, Buenos Aires, Palma, Xangai, l'Havana, Quimper, Oviedo, Alcalá de Henares, Mèxic DF, Tòquio o Madrid. Una altra cosa és que es faci veritat el que deia Trasímac i reportava Plató: "El just no és més que l'útil per al més fort".


I jo que anava a escriure de com es tracta el home-sharing en altres llocs del planeta ...




Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH