Els primers Jocs de Sudamèrica encenen la flama

|


Rio4


La ciutat brasilera de Rio de Janeiro encendrà aquest divendres la flama olímpica que lluirà durant 16 dies amb motiu de la 31 edició dels Jocs Olímpics d'Estiu, sens dubte la major cita esportiva a nivell mundial, marcada per tots els problemes que han envoltat a la seva organització i amb una delegació espanyola preparada per brillar en el medaller.


Tots o gairebé tots estan ja a Rio de Janeiro, la primera ciutat de Sud-amèrica a acollir uns Jocs Olímpics i aquella que un 2 d'octubre de 2009 a Copenhaguen li 'robar' el somni olímpic a Madrid. En aquell moment, la ciutat era una aposta a l'alça, amb el Brasil fort a nivell econòmic, però ara es troba en una tessitura diferent: crisi política, problemes de seguretat, ja no només als carrers sinó també per l'amenaça gihadista, el virus Zika que ha deixat fora a gran nombre de tennistes i golfistes principalment, o els problemes amb les seves seus, com l'acabat 'exprés' de la Vila Olímpica o l'estat de les aigües on es competirà en vela.


No obstant això, tot sembla que quan aquest divendres la flama olímpica sigui encesa pel seu últim rellevista, encara sense conèixer el seu nom, tots aquests problemes començarà a ser oblidats i durant més de 15 dies es visqui la major festa esportiva de cada quatre anys, sens atletes russos, però sí amb un equip en representació dels refugiats i amb una selecció espanyola il·lusionada.


306 atletes, 163 homes i 143 dones, representaran durant 16 dies a Espanya en un total de 25 disciplines del programa olímpic ia la recerca de demostrar que, tot i la crisi que va assotar el país i l'esport no fa massa, el seu treball de quatre anys no ha estat en va i que estan disposats a donar nombroses alegries en forma de les sempre somiades medalles olímpiques, aquelles que semblen relluir més que cap altra en el palmarès d'un esportista.


Fa quatre anys, a Londres, l'equip espanyol va aconseguir arribar a la xifra de 17 medalles -tres ors, 10 plates i 4 bronces- en uns Jocs on va anar de menys a més i on se li van escapar alguns metalls que li podrien haver acostat a aquesta anhelada vintena d'èxits, inabastable excepte a 'casa', a Barcelona el 1992, la cita que sobresurt històricament amb 22 medalles.


Rio3


Els habituals estudis i anàlisi dels tècnics, basats en els resultats del cicle olímpic de 2012 a 2016, indiquen que la xifra aconseguida a la capital anglesa accessible a Rio, però l'equip amb el qual Espanya competirà permet, almenys, somiar amb superar-la i mantenir-se en la línia que es va iniciar a la Ciutat Comtal, amb les onze medalles de Sydney 2000 com a punt 'negatiu'.


Espanya compta amb molts punts per poder brillar en la criticada ciutat brasilera. Manté figures que ja van relluir el 2012 com la nedadora Mireia Belmonte, doble subcampiona olímpica a la piscina anglesa, i preparada per pujar l'aposta encara més després que després de Londres explotés definitivament tot el seu potencial, o el sempitern equip masculí de bàsquet, liderat per Pau Gasol, que esmola l'instint desitjós de tenir una altra final amb un 'Dream Team' sense diverses de les seves grans figures, però encara ple de qualitat.


Torna també un altre dels grans esportistes espanyols de l'última dècada com és el tennista Rafa Nadal. El balear es va perdre per lesió els Jocs de l'any passat on era l'elegit per portar una bandera que va cedir a Pau Gasol i que sí que portarà ara buscant una medalla que culmini uns anys durs. Una lesió de canell va tallar la seva progressió i va fer témer per la seva presència a Rio, però el manacorí, or a Pequín 2008 i respectat i estimat per l'esport espanyol, abandera tots els somnis d'ells.


A més de Nadal, Espanya tindrà també a altres campions olímpics com els regatistes Marina Alabau (Londres), Támara Echegoyen (Londres) i Fernando Echávarri (Pequín), líders d'una espelma que no falla i que vol demostrar per què és l'esport olímpic espanyol més llorejat, el taekwondista Joel González, cap visible d'un taekwondo que cerca emular el cent per cent d'efectivitat de 2012, el palista Saül Craviotto (Londres), que vol una tercera medalla, o l'halterofília Lidia Valentín, campiona encara oficiosa pel dopatge dels seus rivals i que aspira que no la 'robin' l'emoció que significa pujar al podi olímpic.


Les dones, protagonistes fa quatre anys, aspiren a elevar encara més el llistó i per això porten més bases com una jove de Huelva que s'ha convertit en només tres anys a la reina del bàdminton, per sobre dels asiàtics, els seus grans dominadors. Carolina Marín, guanyadora dels dos últims Mundials, afronta el repte màxim que suposa batre ara en el millor escenari possible. Al seu costat, la tiradora Fàtima Gálvez és una altra seriosa opció a l'or.


A nivell d'equips Espanya també ha deixat clar que és potència classificant a nou, fent doblet tant en bàsquet, waterpolo, hoquei herba i rugbi a set, tota una gesta en el cas d'aquest últim. Hi ha opcions en el bàsquet amb dos combinats, mentre que les noies de Miki Oca, una de les grans sorpreses a Londres amb una plata molt recordada, tindran un dur examen.


L'handbol només tindrà a les 'guerreres', històric bronze fa 2012, per la culpa d'un dur sistema de classificació en el masculí que va deixar fora els 'Hispans', els grans absents entre els combinats al costat del futbol, que va fracassar a Londres i que ni tan sols va poder arribar a Rio de Janeiro.


El 'esport rei', l'esgrima, el pentatló modern i el voleibol són els únics esports on Espanya no tindrà representació, mentre que una inoportuna lesió ha deixat fora a un favorit a l'or com el triatleta Javier Gómez Noya, plata fa quatre anys i pentacampió mundial, i la manca de motivació a David cal, l'olímpic espanyol més llorejat.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH