Quin panorama el que ens espera!

Manuel Fernando González


Rajoy gener


La dita de que "si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya anirà a Mahoma", serveix, ara mateix, per explicar la cridanera trobada entre Rajoy i Rivera a la recerca de l'acord perdut que s'ha celebrat aquesta setmana i que ha conclòs amb una proposta, que si l'aprova l'executiva del PP, obriria la porta a una sessió d'investidura, en la qual, encara no hi ha majoria suficient, perquè culmini en la formació d'un govern minoritari presidit pel mateix Rajoy. Llavors, a partir d'aquí, cal buscar en el refranyer cristià-parlant l'altra frase que més ve al cas, que més o menys diu que "és més fàcil que el camell passi pel forat de l'agulla que el PSOE s'abstingui a favor de la governabilitat de l'estat".


Així les coses, en les properes setmanes, anem a veure coses extraordinàries. Ahir ja vam contemplar la primera quan Felipe González ha celebrat com a èxit propi el gir donat per Albert Rivera a la recerca d'un acord de mínims que eviti noves eleccions. I si aquestes lloances del bruixot de la tribu socialista sonen a banya cremada al carrer Ferraz, què dir! de les que, de ben segur, repetirà l'altre ex presidencial Zapatero abans que acabi la setmana, o, potser, les d'un Alfonso Guerra encara sorprès per la falta de sentit comú del seu primer secretari que no sap comptar els escons que tenen els uns i els altres. O les de, vaja vosté a saber! d'alguna figura econòmica pròxima a Sánchez que, atabalada per bancs i empresaris per als que sempre ha treballat, se surti de l'ortodòxia pactada, i digui ja en veu alta el que és un secret a veus: "vagin-se amb el no a una altra part", que el país és més important que la carrera política del primer secretari del PSOE i fins i tot que la de la senyora presidenta d'Andalusia.


Així que, amb un pacte d'esquerres impossible, només hi ha dues sortides raonables: O deixar que el PP governi molt condicionat en una legislatura curta de dos anys aproximadament, o votar en unes terceres eleccions molt contestades al carrer per l'insofrible avorriment dels electors i també pels resultats que es produeixin a Galícia i Euskadi, on els socialistes, amb un No a la boca, podrien arribar a ser el "baula perduda per a la governabilitat" que busquen els Podemitas amb les seves marees gallegues, però també els jerarques del PNB si els de Podem i els seus afluents abertzales són els més votats entre els bascos. Quin panorama el que ens espera!

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH