Etimologia de La Segarra

Enrique Cabrejas
Estudios Ibéricos y lengua española

Moneda


Mirin, sobta l'expectació que atrau la moneda lacetana SIKARA. Són nombrosos els mitjans i especialment de la comarca que recullen articles i altres sobre el particular, fins i tot les presentacions públiques en què es va exposar la relíquia ens donen a entendre que no es tracta d'una mera peça de metall arcaica sinó quelcom més, potserun símbol per a molts i de la comarca en particularitat. En la meva modesta consideració se’m fa estrany que se l’anomeni SIKARA, la moneda té una inscripció ibèrica que transcrita es llegeix diferent. Es tracta d'un assumpte ben complex però si més no ho explicaré de manera que tots ho puguin entendre.


Però per esbrinar realment si la inscripció diu SIKARA o altra cosa es fa imprescindibleconèixer qui van ser en veritat els lacetans. Es tracta d'un acrònim ibèric que reuneix dos conceptes, ambdós amb motiu d'expressar la inèdita ascendència d'aquesta antiga estirp ibèrica; una que ens indica la seva filiació ètnica amb l'arrel "lace-" i una altra que ens mostra el seu aspecte cultural amb l'arrel "-tans". I és que lacetans és un nom traduït de l'original ibèric i el autèntic va esser ΛΑΚΕΣ, dit en altres paraules: LLAC. Els ibèrics LLAC i que efectivament per les seves creences eren tans, molt que pugui sorprendre van ser originaris de Lacònia dit en altres paraules LLACUNA, per tant descendents d’espartans. La seva expansió per la península ibèrica com a colonitzadorsde l'època

grega fosca o frígia va anar més enllà d'una Catalunya central de la qual se'ls suposà autòctons. I és que en una diàspora inadvertida per les cròniques varen conquistar àrees fins i tot de les actuals Baix Aragó i Castella-la Manxa, se'ls vaconèixer com els Lakas o Lakaz. Però aleshores per què anomenar-loslacetans? doncs perquè el que l'eminent geògraf Estrabó va donar als historiadors van ser "traduccions" i no els noms propis; malgrat no és poc quan no es té res i hem d'agrair-li compilés aquesta valuosa informació per després transmetre-la a les següents generacions, si bé és cert que del tot insuficient si el que es pretén és procurar quelcom autèntic de la nostra pretèrita història.


Aquí se'ls va dir ibers i amb el nom d'un altre amb el qual es té una relació. Doncs, els"ibers" es van desplegar al sistema ibèric de la península i no a les zones meridionals. Els designem amb un nom diferent del seu propi i diem ibers a tots apel·lant a una relació de contigüitat. Aquest tot i al que anomenem els ibers és abundant, inclou fins i tot etnicitats que mai s'han arribat a explicar. Però és possible que les tradicions tanarrelades a la comarca lleidatana de la Segarra com són els δαιμόνιος "diables" o la de Ἥφαιστος "Hefestos" (la cultura del foc) reobrin una història segellada que permeti mostrar insospitats precedents culturals i fer reaparèixer inèdits "rostres" en els quals mai ens varem reconèixer. Per a això, potser fos necessari també, saber perquè el gentilici Lace-tan comporta ineludiblement el grau de TAN. És senzill, eren "Tans" perquè donaven culte als déus TITANS, és a dir "els immortals" i això va ser així allà a les seves terres d'origen com a les seves terres d'acollida. ELS TITANS van ser antics déus abans dels déus grecs Olímpics, així que els lacetans eren un poble ΤΑΝΟΣ. Dels lacetans es coneix que es van establir a la península ibèrica poblant la Catalunya central en la foscor de l'edat de bronze i van haver de ser un poble poderós per imposar la seva hegemonia en territoris tan disputats. Qualsevol admiri la seva ceràmica, útils, vestigis, etc., podrà convenir del caràcter ineludiblement hel·lè i es coneix que a l'antiguitat Lacònia va posseir un potent exèrcit.


Avui es conserven almenys tres monedes amb el lema SIGARA o SIKARA i al reversun parell d'elles mostren dos caps de cavall unides pel tors i una altra un cavall amb el seu genet. Però sapiguem el per què d’aquest nom? Mirin, quan van arribar les tropes romanes a la regió la van denominar municipium Sigarrensis i amb tota probabilitat aprofitant la inscripció de la moneda i és que Roma per tal de crear ingressos que els enclavaments on van establir un campament prenguessin un nom era vital. Així, que si una moneda trobada in situ portava una inscripció per què no aprofitar-ho? Eren pragmàtics i a partir d'aquí ja teníem un topònim. I pel que fa a la epigrafia ibèrica també anteposaven el so feble al fort, ells ho feien distingint no amb una lletra diferent com fem nosaltres sinó amb un nou element per augmentar-lo i solia ser una ratlla més.


D'altra banda, l'antiga Ἕλαδε "Hèl·lade" va estar formada per tres regions geogràfiques delimitades: la zona grega continental, Àsia Menor i les illes gregues. Aquestes vanconstituir els pobles Ἕλενος "hel·lens". Eren un conjunt de ciutats-estat que tenien una mateixa llengua, creences i una cultura en comú però en canvi diferents polítiques i a més eren independents entre si. Els nostres

lacetans malgrat encara els titllin de "tribuibera" en realitat eren un mil·lenari poble ibèric Hel.lè". Eren Ελλάς i això podrem comprovar-ho a través de les seves monedes. Així comença la nostra història, la que mai vam saber. Amb el relat més antic de l'Oracle de Delfos. "El Dolphin - Apol·lo es va revelar als cretencs terroritzats, i els va demanar el seguissin fins al lloc on tindran riques ofrenes".

Fins a quin idíl·lic lloc els va conduir el dofí? No el coneixem, però hi ha una pregunta que podria donar-nos la resposta. Algú podria explicar per quina raó les monedes lacetanes tenen gravades un dofí? Un poble que fa la seva vida quotidianaterres endins i que mai va veure un cetaci porta gravat a l'anvers "un dofí davant d'unapollini rostre".


Els dono ja la resposta: El DOFÍ és el símbol primordial de Elío i/o Apol·lo. Ara veurem que van voler dir-nos. El resultat d'unir els vocables ibèrics SIGA i RA, dit en grec συγ • αρα consubstancial a un SIG - NE ens dóna en la nostre llengua CO - MARCA. Sí, una COMARCA i en el fons no deixa de ser un territori, entès com una regió, un districte, un país, un lloc. El conjunt de poblacions que formen un territori separat d'altres. I és que COMARCA és el que és LA SEGARRA, tot i mai haguéssim imaginat tenir associat una cosa amb una altra. Així doncs, COMARCA i LASEGARRA no poden deslligar-se, de per si són sinònims inadvertits, i és més són conceptes indissolubles des de fa milers d'anys. El lema de la moneda finalment no és SIGARA o SIKARA sinó SIGARRA, perquè la regla gramatical tant per a ells com pera nosaltres és que les /R/ finals es vocalitzen febles, mentre que les /R/ inicials com té la paraula “RA” es pronuncien fortes. 


La moneda diu SIGARRA.

Sorprenent!

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH