El PSC i la caça de la guineu

Joan Ferran

Iceta insta els alcaldables del PSC a "resoldre problemes i dir la veritat"



S'ha aixecat la veda. La caça de la guineu ha començat. Se sent el trot dels cavalls. Han deixat anar llebrers i alanos. Les cornetes llancen un 'Call to assemble'. Sí, a més de la paella de la Rahola, la investidura de Mariano i la moció de confiança de Puigdemont hi ha cosetes. El vaig descobrir després de la lectura a El Periódico d'un article de l'alcalde de Sant Joan Despí, Antonio Poveda, sota el teològic títol: 'Creure en Catalunya, creure al PSC'. En ell, el dirigent territorial, intenta marcar posició de cara al futur congrés del PSC. Utilitza per enèsima vegada la coneguda retòrica de sempre, el periclitat discurs dels temps prenyats d'èxit. Usa un lèxic que va poder ser útil fa uns anys però que avui sona a ranci, a la clàssica ponència congressual de frases recurrents, contingut ideològic escàs o tan sols declaratiu. Costa situar la idea de construir un 'model catalanista' i amb prou feines es fan olor essències de socialisme ...


No sé el que hi ha després d'aquest tipus d'articles tot i que, amb un mínim esforç i un parell de comentaris d'amics, no em costaria molt endevinar-ho. Sóc dels que pensen que, en la política catalana, el PSC és imprescindible i necessari; com ho serà també algú que ocupi l'espai centrista i moderat que ha abandonat CiU. Advoco per una volta dels socialistes a la primera línia de la política. És clar que sí, falta seny, però això només serà possible amb l'adquisició d'uns hàbits i un llenguatge nou assentat sobre principis ideològics i no sobre un possibilisme simplón.


Algú va dir que el nacionalisme es cura viatjant. Un servidor de vostès s'atreveix a afirmar que per comprendre el nou món que emergeix cal ser capaç de sortir de la confraria, escoltar i llegir. Els amics confrares són molt simpàtics i animosos, no ho dubto, però el món hi ha més enllà de les parets del convent, la secta, el club o el partit polític de torn.


El PSC, si vol revitalitzar-se, haurà de vèncer inèrcies del passat. Quan els interessos personals, o territorials, prevalen sobre els continguts polítics i ideològics, la cosa no va bé. Si es menysprea talent i idees cau irremeiablement en el diletantisme pragmàtic, d'aquí a l'estupidesa i la insolvència només hi ha un pas.


Compte, doncs, amb la caça de la guineu. Vénen temps de congressos i el socialisme català no pot permetre la més petita fuga de talent. Postureo sobra, però el talent no abunda.

1 Comentaris

1

Molts dirigents incloent hi algú de "nova" aparició estelar hauríen de donar un pas enrera, no per res, sino perqué ningú fora de la seva parroquia els hi creu. Però... amb aquest agafats a la cadireta, perquè com esta el partit sillons no hi queden.

escrit per Martín 23/ago/16    10:39 h.

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH