La insuportable lleugeresa d'Ada Colau

José Miguel Villarroya

Colau1



Levitat, es diu d'alguna cosa que es mou gairebé sense gravetat. D'aquesta manera es fa servir l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau, que està en totes les salses o llocs de forma imperceptible, estant sense estar. Una cosa així als èxtasi de Santa Teresa.


Ve a col·lació la seva lleugeresa per la seva assistència o no a la propera Diada, anirà (si va) com a alcaldessa perquè el govern central ataca les institucions catalanes, però no com a política, que és com un estar sense estar en mi.


Ada Colau es mou qual ploma al vento a les pantanoses aigües de la política catalana, cal reconèixer-li que utilitza bé la seva lleugeresa per semblar que és de tots i al mateix temps no és de ningú, així va acontentant a tothom sense mullar-se en res. És possible que la seva intenció sigui convertir-se en la Eva Perón, ja té a un peronista com a mà dreta, catalana i m'atreviria a dir que espanyola a la qual Pablo Iglesias no aixequi el vol electoral. Com Evita porta als pobres al cor, si bé encara no porta el visó sobre, però no s'oblida de ningú, ja se sap que el peronisme és transversal.


D'aquesta guisa treu i posa bustos, col·loca un comptador d'immigrants ofegats, i canvia noms de carrers, d'aquesta manera acontenta els pijoprogres burgesos de la "gauche divine" barcelonina; així mateix realitza alguna política social per acontentar les classes populars, i ara no dubta a donar-li un clatellot al seu company de coalició, que no de partit, Luís Rabell, deixant veure que anirà a la Diada, d'aquesta manera intenta atreure a gent del món indepe, vist que la CUP va de baixada ia ERC hi ha embolic.


Tot forma part d'una tàctica per conformar un partit de cara a unes eleccions catalanes, i com Evita erigir-se en lideresa de la formació, en la jugada intenta fagocitar ICV i Podem, que per ara no semblen per la tasca de diluir-se en l'invent ; però acabi com acabi ella serà la figura clau.


Estiguin atents a la pantalla, perquè està sorgint una política que va a tenir un llarg recorregut. Com a persona d'esquerres es em fa insuportable la seva lleugeresa, però el mateix em passa amb l'esquerra, tant catalana com espanyola, no sé què volen ni a on van. Tanmateix, sí que li reconec a la senyora Colau, que per ara segueix mantenint intactes la seva capacitat d'il·lusionar la gent i de mobilitzar-les, cosa que no poden dir molts altres dirigents d'esquerres; cosa, que d'altra banda també aconseguia Eva Perón.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH