No desaprofitar l'experiència

Lilia Cisneros Luján
Periodista Mexicana

avis


Dos anys abans del nostre sisme, es va començar a celebrar de manera oficial el 28 d'agost com el dia dels avis. L'origen no és clar, hi ha qui l'atribueix a Porfirio Díaz, altres parlen de Lázaro Cárdenas; però el fet és que ahir, molts mexicans i tot sense ser adults majors van ser, o van haver de ser, festejats, no només per ser amants de la música de trios i boleros, sinó per haver prolongat la seva prole alguns abans de fer 40 anys.


Són pocs però -sobretot a les ciutats- els joves conscients del lloc i cura que mereixen persones que en realitat representen la llavor original de la qual provenen. Alguns néts i lamentablement molts fills, veuen els avis com algú que fa nosa, a qui es relega a l'últim quart de la casa oa un asil on poc se'ls visita. A molts d'ells se'ls desitja la mort però es mantenen vius per l'ingrés que representa la seva pensió. El més lamentable és enfrontar-se amb avis, sobretot majors de 60 anys, l'únic ingrés són les propines com empacadores de botigues comercials i que dir de les celebracions oficials que es redueixen a bailecitos anuals organitzats més com esdeveniments electorals i justificatorios d'imatge.


Fa 17 anys s'estimava que 605 milions persones majors de seixanta, habitaven el planeta i que per al 2050 aquesta població arribarà a dos mil milions. Per al cas dels octogenaris s'espera tenir 395 milions d'individus, que hauran conegut no només als seus néts sinó als seus besnéts. El tema de l'envelliment poblacional, ha preocupat a diversos organismes de l'ONU, i també a governs i ONG conscients que hi ha un alt risc de maltractament i marginació, per a individus que es considera deixen de ser productius i per tant, circumscriuen les seves possibilitats de consum només a aspectes vinculats amb el deteriorament de la salut. Encara en algunes societats tradicionals sobretot en països en desenvolupament es conserva un cert respecte als "grans"; però en grans urbs de països del primer món, es donen casos abusius que van des negar-los assistència elemental -no canviar roba-, cridar, i arribat el cas lligar-los als seus llits o tancar-los en una habitació.


En el si de l'ONU l'Assemblea Mundial sobre l'Envelliment celebrada el 1982 va esdevenir en l'oficialització de l'1 d'octubre com el Dia Internacional de les Persones d'Edat; data celebrada per moltes nacions independentment que aquestes arribin o no la categoria de avis. En el cas dels països hispano-parlants molts d'aquests han designat el 26 juliol, en coincidència són la celebració dels sants reconeguts per l'església catòlica romana com a pares de la Verge Maria i per tant avis de Jesús.


El maltractament de la gent gran pot ocasionar danys físics greus - com permetre que se'ls formin úlceres per pressió- i conseqüències psíquiques de llarga durada i tal condició lamentablement també la pateixen els avis. En emergències -desastres naturals, migracions o conflictes armats- gairebé sempre se'ls abandona prevalent la idea que són incapaços de fugir o viatjar llargues distàncies per sobre la veritat que poden ser un recurs molt valuós en la cura dels menors, o el lideratge de les comunitats.


És una pena que només pel garrot d'acusar governs en comissions de drets humans, és que es defugi que tenen dret al treball, a la salut, a l'habitatge, ia la participació en condicions igualitàries d'oportunitats diverses.


La generació nascuda entre 1945 i 1955, aquesta ara en el rang dels que ahir van haver de ser celebrats com a avis a més d'haver estat testimonis de canvis profunds com la substitució dels ferrocarrils pel metro, de la ràdio per la televisió i del telèfon per IPhone . Molts d'ells recorden que el Zócalo de la ciutat capital tenia arbres en comptes d'ambulants i manifestants. Ells van créixer sense colesterol ni diabetis tot i que menjaven dolços de a 2 per 5 centaus, bevien aigua de l'aixeta, no van morir per viatjar en els braços de la seva mare que sense cinturó de seguretat s'exercia simultàniament com a copilot i nodrissa a la charchina del seu pare .


Les bicicletes, eren per jugar -en la Xina era tot un espectacle a la dècada dels 90 veure-les en interminables procesiones- no per fomentar guerres irracionals contra vianants ni automobilistes; la conducta dels nens no era atribuïda al plom de la pintura de les parets i el cos, llevat d'excepcions, no tenia excés de greix ja que es feia molt exercici i sense recepta gaudia setmanalment d'una bona desintoxicació, en no menjar carn el divendres i dejunar fins després de la comunió catòlica. Els avis sexagenaris i fins octogenaris d'avui, van veure néixer molts genis i van aprendre de les seves aportacions a la ràdio i la televisió pública com el canal 11.


Els arbres no eren vists com tòtems -avui s'arma una batussa si algú pretén podar-los per evitar que morin o que malmetin a algú- sinó com a reptes per enfilar i ningú cobrava per fer-ho. Moltes cases conserven un arbre fruiter al pati i pocs avis evitaven anar al pa o les truites pel temor a trencar-se un os a causa del aixecament de banquetes per arrels d'arbres crescuts de manera anàrquica.


Aquests avis van jugar, en el rierol del seu carrer, ningú els veia com violadors dels drets humans per fer-ho en temes com "stop" "cremats", ampolla, etc. Els plets no es convertien en guerres, perquè la intervenció d'un avi era prou sàvia per acabar amb la crisi.


Avui tenim més avis, però menys amor envers ells. Tant de bo els seguim celebrant la resta de l'any.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH