Iceta?

Joan Ferran

Iceta5 1


No fa molt temps d'això. Quan al PSC alguns tocaven la marxa fúnebre de Sigfrid va arribar el comandant Iceta -i com deia Carles Puebla- manar a parar. Li va ficar swing al socialisme català i les eleccions autonòmiques van ser bàlsam sobre ferides. I no només això, en absència de ments decidides, preclares i ordenades va assumir la direcció del PSC català quan el navili anava contra les roques sense timoner. Personatges com Miquel Iceta no abunden en la política del nostre país. Cortés, culte, llegit, bon polemista i de resposta tan àgil com acerada, tan educada com incisiva. Explorador d'acords, abans que conqueridor, més seductor i noble que trampós. Iceta, intel·lectualment, és un tipus sòlid, capaç de dialogar sense complexos amb personalitats que es mouen en el cosmos del pensament cultural i filosòfic, que habiten més enllà del politiqueig. Quants polítics en actiu podrien resistir la prova del cotó de la solvència intel·lectual? Pocs. Miquel no és un personatge engolat ni cregut, tampoc un producte pedant de facultat de ciències polítiques. És, simplement, un tipus llest que ha treballat la sensatesa i s'ha renovat -més que altres- conreant el pensament. Alguns homes grisos l'acusen de manca de temperament per al lideratge. Discrepo. Aquests encara no han percebut que el temps de l'imperatiu categòric ha acabat. Presumeixen de renovació però no l'apliquen ni a ells ni als seus peons.


Vostès es preguntaran a què ve tanta glossa al voltant del bo d'en Miquel. Molt senzill, un servidor es revolta contra aquest fenomen que es produeix en determinats àmbits intel·lectuals, laborals, periodístics i polítics. A saber: no valorar prou el que es té a casa per idolatrar l'aliè, o aparent, per juvenil i innovador. Vivim una època en què escasseja la qualitat humana en el món de la política. Espero i desitjo que els socialistes catalans no tirin de nou per la borda experiència i patrimoni.


Iceta és un home respectat més enllà de les fronteres de la seva confraria. Cras error seria apartar-lo de primera línia de combat (no crec que això hagi de passar però per si de cas). Els asseguro que si això passés el lamentarien fins i tot els seus adversaris. La mediocritat assentada sobre còmodes butaques institucionals abunda i, acomplexada, mossega encara que sigui en diferit. En aquest erm que és la política catalana si emergeix algú que despunta, l'intel·ligent és mimar-lo i deixar-lo jugar ... Al seu temps hi ha lloc per a tothom.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH