Atur insoportable amb polítiques publiques insostenibles

Joan Carles Gallego

Camarero


Vam començar gener coneixent les dades d’atur registrat de desembre del 2016: 453.645 persones registrades com a aturades a les oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), xifra que significa una reducció interanual del 12% (62.023 aturats i aturades registrats menys que fa un any). 


Tot i la davallada, els nivells d’atur segueixen sent insostenibles, 170.700 persones sense feina més que el 2008, a l’inici de la crisi. Encara som lluny d’haver superat els efectes de la crisi, hi ha molta gent que vol treballar i no ho pot fer, perquè no hi ha feina; la que s’ofereix és (en la seva major part) per a feines de baixa qualificació, de curta o molt curta durada i mal pagada. Molts dels que estan en situació d’atur fa més d’un any que busquen feina (llarga durada); prop de la meitat de les persones en atur no reben cap tipus de prestació.


Hi ha un nombre considerable de persones que desapareixen de les estadístiques d’atur malgrat que no han trobat feina: o bé estan desanimades i renuncien a mantenir el registre, o bé han optat per sortir del país a buscar feina, o bé no es computen perquè estan fent alguna activitat formativa (per això la diferència entre registre i enquesta de població activa o EPA). Per tant, la reducció de l’atur no es tradueix en ocupació i encara menys en contractació estable, com evidencia l’elevat percentatge de nova contractació temporal (prop del 90% dels nous contractes). L’ocupació que es crea és escassa, precària i temporal.


Ni l’economia mostra el dinamisme suficient per donar feina (i de qualitat) a totes les persones que poden i volen treballar, ni la política està garantint uns marcs laborals que respectin el treball de qualitat i amb drets ni dota de suficient protecció social totes les persones que es troben en situació d’atur. Cal que hi hagi un gir en les polítiques econòmiques i socials del país perquè impulsin la demanda interna, amb un ús eficient del sector públic i amb polítiques salarials i de pensions que millorin les rendes disponibles.


La devaluació salarial i la precarització de les condicions de treball impulsades per la reforma laboral fomenten una recuperació desigualment repartida i un model de creixement que es basa en activitats poc productives i de poc valor afegit, que fan negoci amb l’ús de la precarietat i la temporalitat. Trobar feina no és garantia de poder dur una vida independent o sortir de la pobresa. 


Per això urgeix derogar les reformes laborals, enfortir la negociació col·lectiva, augmentar els salaris i el SMI, impulsar polítiques d’igualtat efectiva, garantir els ingressos de la Seguretat Social i dotar la renda garantida de ciutadania. Mesures interrelacionades per dignificar les vides, impulsar la demanda interna i la cohesió social.


Correspon als governs, a través de les polítiques públiques, promoure un canvi de patró de creixement de l’economia: que se sustenti en activitats de major valor afegit, respectuoses amb les persones i el medi ambient a partir d’un increment i reorientació de la inversió pública vers la millora de la qualitat i el contingut tecnològic de les empreses i la sostenibilitat, promovent activitats que tenen a veure amb serveis d’alt valor afegit, impulsant els serveis a les persones, apostant per la rehabilitació i l’eficiència energètica d’habitatges i equipaments, i potenciant un sector industrial diversificat amb major presència en sectors de futur.


És possible fer-ho, hi ha riquesa suficient circulant al país que es pot redistribuir i aplicar. Sens dubte, cal una reforma fiscal integral que gravi de manera justa i proporcional persones i empreses i eviti el frau, per augmentar l’ingrés públic. Mentrestant, els pressupostos del 2017, que ara es debaten, si es vol, poden impulsar la creació d’ocupació, recuperar la qualitat dels serveis públics de salut, educació i dependència, lluitar contra la pobresa amb la RGC, impulsar un pla industrial. 


A Catalunya tenim marge en la capacitat normativa sobre impostos (successions, IRPF i patrimoni) i tenim necessitats i demandes socials explicitades.    

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH