dimarts, 28 de febrer de 2017

Carta al Vicepresident Junqueras

Jean M. Castel
Diputat de Ciutadans al Parlament de Catalunya

OriolJunqueras


Senyor Junqueras, més enllà de la meva condició temporal de diputat sóc ciutadà d'un país que es diu Espanya, nascut en una comunitat autònoma que és Catalunya. Com a moltíssims dels nostres compatriotes, m'emociono en veure la bandera d'Espanya, així com al veure una senyera.


El meu pare em va inculcar l'orgull pel país propi, i el respecte a les opinions dels altres, a no voler silenciar discursos ni a prejutjar a la gent. Em va ensenyar a anar de cara i a respectar les institucions. En aquest sentit, Sr. Junqueras, no sembla que ens ensenyessin el mateix. No fa justícia al càrrec que ostenta i que li hem donat els catalans. Vostè eludeix la seva responsabilitat en el mateix moment en què es nega a respondre a preguntes formulades pels diputats del Parlament. Les qüestions que se li plantegen no tenen cap altre objectiu que conèixer la realitat, de manera clara i directa. No va arribar a aquest parlament per amagar-se, sinó per anar de front, o això van entendre tots els catalans.


La pràctica omertà que sembla que practiquen és prou indicatiu per constatar que no governen per a tots, sinó per alguns.


La tasca que avui realitzen, i el silenci en les seves explicacions, té com a conseqüència una ciutadania sense informació, que no coneix el que avui fa el govern, i que sembla condemnada a ser ignorant de les causes i conseqüències d'una política que, lluny de portar-nos a llunyans horitzons, ens farà embarrancar a escassos metres del port del que van decidir salpar. No faran la nostra comunitat una mica més pròspera, no aconseguiran majors quotes econòmiques ni major progrés, sinó que el màxim que aconseguiran és l'aïllament i l’empobriment de la Catalunya que tots estimem.


Ja n'hi ha prou de tanta burla, de tant silenci simptomàtic en el que és bàsic i tants escarafalls estèrils en el que és improductiu. No busquin la confrontació entre germans, deixin de conduir-nos a un escenari d'enfrontament entre catalans i de divisió social. Costa molt poc crear la divisió social, i molt recompondre-ho de nou.


Vostè, senyor Junqueras, deixi d'explicar-nos històries i centri’s en la història, veurà clars exemples de populisme reaccionari del que suposadament reneguen en públic però que planifiquen en privat.


Senyor Junqueras, apel·lo al seu sentit comú, obri els ulls i valori les conseqüències que polítiques com les que porta a terme poden tenir en la societat si no s’hi posa remei immediatament. Em preocupen possibles escenaris a la nostra terra, a la qual tant estimem vostè i jo. La fragmentació social que s'està produint encara és a temps de refer-se.


Tant vostè com jo som representants públics i en cap moment han de prevaler els nostres interessos particulars enfront dels de la gent a la que representem, ells han de ser el nostre objectiu, ells la nostra prioritat.


Sempre he considerat que al Parlament es va per vocació i per servir a la ciutadania. Avui dia alguns governants semblen haver perdut aquest respecte als que són els autèntics propietaris del poder que té la Càmera, que són els ciutadans. Deixin de vendre fum i de portar-nos contra un mur. Pensin en tot el que s’ha aconseguit en tota la nostra història, centri's en el que s'ha aconseguit des del 78 amb el treball i el suport de tots, en el que hem fet junts. Tot el que s'ha aconseguit mereix reconeixement, respecte i admiració. L’aconseguit ha de ser millorat, sens dubte, però no és amb la confrontació amb el que aconseguirem arribar a cotes més altes, no és el futur que vull deixar als nostres fills i néts. Li devem molt als nostres pares, i per això mateix no podem empobrir als nostres fills. Hem de seguir construint progrés, el llegat que deixarem als continuadors del nostre gran objectiu que és una societat unida, cohesionada, solidària, responsable i oberta.


Una petita recomanació que rellegint la història li faria... no intentin passar a la història per una acció contra les lleis, o conculcant certes llibertats jurídiques o morals, no posin en risc la nostra convivència ni pretenguin amagar d'on venim i què ens ha fet grans i forts. La consecució de quimeres és bastant improbable, i més quan comporta destruir una realitat de cohesió, treball en conjunt i fruits comuns.


Ens queda treballar molt, molt per recompondre, molt per estabilitzar i molt per reorientar el rumb. Porten anys en què el ciutadà ha estat oblidat, les institucions han estat utilitzades per a la divisió, i la realitat ha estat tapada amb una cortina de fum... Sap el que passa quan se’n va el fum? Que es veu la realitat. Una realitat sense acció de govern, sense polítiques socials, sense gestió econòmica i on l'enemic no és tan enemic i l'amic... no va ser tan amic. El que avui és una suposada lluita simpàtica pel somni d'alguns en realitat està sent un malson que ens empobreix, ens limita i ens perjudica.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH