El jutge conclou que CDC va cobrar 5,1 milions en comissions a través del Palau a canvi d'obres

|

El titular del Jutjat d'Instrucció 30 de Barcelona, Josep Maria Pijuan, ha tancat la investigació del 'cas Palau' sostenint que veu indicis que permeten afirmar que CDC va rebre suposats pagaments a través de la institució musical de l'empresa Ferrovial com a comissions per més de 5,1 milions d'euros a canvi de "adjudicacions d'obra pública per part del Govern de la Generalitat".

"Per evitar el descobriment de l'espoli, en els anys 2007 i 2009 Félix Millet --expresident del Palau de la Música imputat--, amb la col·laboració dels imputats que es diran, va procedir a crear diversa documentació falsa", sosté l'acte de conclusió de la instrucció i incoació del procediment abreujat dictat aquest dimarts.

El jutge manté al final de la investigació com a "responsable civil subsidiari a títol lucratiu" a CDC i imputats a Millet, a la seva mà dreta en el Palau, Jordi Montull; a la seva filla, Gemma Montull, a l'extresorer convergent, Daniel Osácar, i a altres 13 persones.

Els pagaments que presumptament va rebre CDC de Ferrovial almenys des de 1999 es camuflaven com a donacions d'aquesta empresa per patrocinar la Fundació Privada Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, però en realitat eren pagaments de comissions per obra pública adjudicada pro el Govern i altres entitats públiques, assegura el jutge.

En aquestes operacions van intervenir presumptament per part de CDC el seu tresorer fins a 2005 Carles Torrent --ja mort--, el seu successor Daniel Osácar, i el destacat militant i diputat Jaume Camps, també imputat.

Van actuar a més suposadament amb l'ajuda d'altres membres del partit que mantenien contacte amb els càrrecs públics de la Generalitat --i altres institucions-- vinculats al partit, que tenien el poder de decidir les adjudicacions d'obra pública: "La identitat i concreta intervenció d'aquests altres responsables del partit no ha pogut ser desvetllada en el curs de la instrucció", sosté el jutge.

A través d'aquest sistema Ferrovial va pagar suposadament a CDC comissionis per la construcció de la Línia 9 de Metre de Barcelona, per la construcció de la Ciutat de la Justícia, d'un nou pavelló a Sant Cugat del Vallès (Barcelona) governat pel partit, i per obres de revestiment de la sèquia Bellet en el marge esquerre del ric Ebre.

Ferrovial presumptament abonava, per regla general, una comissió del 4% de l'import de l'obra pública adjudicada, del que un 2,5% s'assignava a CDC i l'1,5% restant a Millet i Montull per la seva intermediació --l'hi repartien amb el 80 i 20% respectivament--; també Camps va rebre remuneració almenys en una ocasió, al març de 2003.

Els pagaments de la constructora a CDC es feien de tres formes diferents que sumen gairebé 5,2 milions d'euros: lliuraments en efectiu als tresorers del partit, facturació falsa per entitats mercantils que es van prestar a això i mitjançant l'aparença de convenis de col·laboració per l'Associació Orfeó Català i la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música amb la Fundació Trias Fargas (ara Catdem), vinculada al partit.

El presumpte desviament de fons a CDC forma part del "veritable espoli" que Millet va protagonitzar en el Palau de 2003 a 2009, aprofitant-se del seu poder absolut en la institució i del desistiment de funcions de control dels òrgans que havien de controlar-ho.

"Es va dedicar a un veritable espoli dels fons de les tres entitats, aplicant-los al pagament de despeses particulars i privats, apoderant-se directament dels fons, o destinant-los a pagaments a tercers no relacionats amb finalitats de cap de les entitats", sosté el jutge, que ha conclòs la investigació quatre anys després del registre al Palau i xifra el saqueig en almenys 26 milions d'euros.

Per a aquest espoli va explicar dins del Palau amb la col·laboració de Montull, de la seva filla Gemma --que va substituir al pare en 2003 en l'adreça econòmica sota la seva dependència directa-- i de la també imputada Rosa Garicano, amb "una estreta relació personal i de confiança" amb Millet.

VIATGES EXÒTICS

Millet, Montull i la seva filla van facturar a la institució musical entre 2005 i 2009 treballs que en realitat s'havien fet en els seus habitatges; entre 2008 i 2009 també van falsificar factures per serveis inexistents a través de diverses societats instrumentals.

L'expresident va facturar a la institució musical les despeses de les noces de dues filles, en 2000 i 2002, i Montull va pagar amb càrrec a aquests fons la publicació d'un llibre seu que gens tenia a veure amb el Palau; tots dos van pagar també amb fons del Palau viatgis de plaure amb les seves famílies a almenys a Mèxic, Sardenya, la Polinèsia, Tailàndia, Kenya, les Illes Maldives i Dubai.

FRAU FISCAL

Millet, Montull i la seva filla van defraudar també presumptament a Hisenda comptant amb la col·laboració de l'exasesor fiscal del Palau també imputat, Raimon Bergós, de l'advocat Santiago Llopart i de l'assessor Edmundo Quintana que "van aportar a la Inspecció de Tributs diferents documents amb aparença de veracitat", i que a més els van ajudar a defraudar a l'Agència Tributària part de l'IVA que havia de pagar a l'institució musical.

L'expresident i la seva mà dreta també van comprar dos immobles als voltants del Palau "per un preu exageradament superior al de mercat, enriquint-se amb el sobreprecio".

TANCAMENT D'INSTRUCCIÓ

El jutge ha decidit finalitzar la fase d'instrucció --gairebé quatre anys després del registre del Palau quan un altre magistrat instruïa la causa-- "sense haver aconseguit esbrinar la destinació d'una gran part dels fons distrets" de la institució musical, malgrat els esforços que, segons ell, ha dut a terme la Policia Judicial.

Pijuan recorda que Millet i Montull es van limitar a reconèixer "una part molt menor del total espoliat", la qual cosa ha qualificat de falta de col·laboració, malgrat reconèixer que es tracta d'una posició legítima en les seves línies de defensa.

ELS BANCS NO COL·LABOREN

El jutge ha carregat a més en el seu acte contra les entitats bancàries Caixa Manresa, Caixa Catalunya i Bancaixa on es van efectuar nombroses disposicions de diners --que en diverses ocasions van arribar a aconseguir els 300.000 euros-- per no col·laborar quan els va requerir dades sobre aquests extractes, per la qual cosa adonarà d'això al Banc d'Espanya.

Van al·legar que no disposaven d'aquesta documentació o que no la trobaven malgrat que la Llei els obligava a conservar els registres corresponents: "Aquest Instructor vol creure que les entitats bancàries no van desobeir al Jutjat sinó que no guardaven aquesta documentació, incomplint l'obligació de custòdia pel temps mínim de sis anys que la normativa vigent els imposava".

SENSE INDICIS CONTRA FAES

D'altra banda, el jutge ha rebutjat la petició d'incloure en la causa un presumpte desviament de fons a la fundació Faes denunciada per la Federació de Veïns i Veïnes de Barcelona perquè creu que no hi ha suficients indicis, i també ha rebutjat mantenir la imputació de l'administrador d'una de les empreses que va fer obres a casa de Millet, Emilio Vidal, que també demanava l'associació.

A més dels nomenats anteriorment, el jutge manté les imputacions de Miguel Jiménez-Salines, Juan Manuel Parra, Pedro Luis Rodríguez, Vicente Muñoz, Juan Antonio Menchén i Ramón Marc.

D'altra banda, ha acordat l'arxiu provisional de les causes contra Marta Vallés, Mercedes Mir, Elisabeth Barberá, Emilio vidal, Josefa María Gregori Valls i Marc Puig; i sobreseïment parcial per a Angel Colom i Esteve Escuer i Deu.

Ara, el fiscal i les acusacions particulars i populars hauran de presentar un escrit d'acusació demanant l'obertura del judici oral o bé l'arxiu de la causa.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH