Dilluns negre

Redacció Catalunyapress

Molts, de bona fe, comencem la setmana amb la sensació de què hem tocat fons. Un President del Govern que ens avergonyeix a tots amb uns sms d'ànim a un presumpte delinqüent que s'ha fet ric acumulant part dels diners que uns empresaris lliuraven al PP para després, segons s'observa en el sumari, obtenir contractes multimilionaris d'obra pública. Ara li toca al Jutge estrènyer el cèrcol per poder treure a la llum tant vici incrustat en la nostra política quan aconsegueix el poder.

Avui, potser podrem saber una mica més sobre aquesta tenebrosa trama. Encara que, els confesso que personalment sóc molt pessimista sobre aquest tema. L'aparició en escena de l'ex Jutge Gómez de Liaño, no em tranquil·litza molt, perquè és un advocat defensor que té pendent un assumpte personal amb l'esquerra d'aquest país, especialment amb els socialistes que li van arruïnar la carrera judicial, per la qual cosa els seus consells legals no crec que animin massa al seu client a explicar la veritat a canvi d'un "perdó parcial" de la pena que caigut al damunt. Si a aquest condicionant li afegim que segons El Mundo a la dona de Bárcenas, exsecretària de Jorge Verstringe quan aquest era el de la fi de Fraga, la hi està utilitzant com a" moneda de canvi " perquè Bárcenas tingui la boca callada, doncs ja tenim damunt de la taula jugo un full que solament l'opinió pública i el Jutge Ruz solament podrien tombar si a l'ara empresonat tresorer del PP li entra un "encreuament mental" i es decideix a explicar-nos tot el que sap fent oïdes sordes dels consells legals i de l'assossec familiar.

I mentre això passa a Madrid, aquí en "el Paradís" altre President, el del Barça es disposa a fugir com el seu homologo Rajoy de la premsa i refugiar-se en els braços del Grup Godó per ser entrevistat per un Josep Cuni, que àdhuc sent inflexible amb ell, no pot suplir, de cap de les maneres a tota la premsa catalana que es va a quedar amb les ganes de preguntar-li moltes de les coses que a ell no li agradaria que li preguntessin. El seu no és buscar la pau en la família blaugrana, sinó covardia institucional que deixa al club en mans dels quals volen controlar la institució sigui com sigui i costi el que costi. Tampoc, en aquesta història els "germans Guardiola" surten molt bé parats després de la seva palpable "conspiració" per portar-se a Thiago Alcántara al Bayern. L'estratègia, ben perpetrada i brillantment executada mitjançant "baralla veïnal" que a ningú importa, però que pretenia aconseguir i ho va aconseguir, per mitjà del dissimulo camuflar el que realment estava passant (diuen, que vas dir, que jo havia dit que deien....) ja està bastant clara i ha col·locat a cadascú davant el soci i seguidor culé en el lloc que li correspon.

Per això el dilluns, comença malament i tant de bo acabi millor, perquè res resulti al final com sembla i tots puguem, tornar aviat, a la normalitat de la crisi i amb ella a les malediccions contra la Troica que ens asfixia, i que amb aquestes baralles internes segueix fent de les seves mentre dissimula mirant el pas dels avions.



Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH