Ángela Molina, Medalla d'Or 2013 de l'Acadèmia de Cinema

|

Ángela Molina

L'Acadèmia de Cinema ha atorgat la Medalla d'Or 2013 a l'actriu Ángela Molina per "ser un rostre clau i indispensable de la cinematografia espanyola i haver desenvolupat una perllongada carrera, encara en actiu, tant a Espanya com en l'àmbit internacional", segons va determinar ahir la Junta Directiva de la institució.

L'actriu, "que posseeix el rostre d'una verge pagana", tal com va expressar Luis Buñuel en catapultar-la com una de les seves muses en Aquest fosc objecte del desig, complirà 58 anys el proper octubre, mes en el qual l'Acadèmia de Cinema li lliurarà la Medalla d'Or, un guardó que premia el seu bon fer en la gran pantalla i que li recompensa l'haver passejat el nostre cinema al llarg de diverses dècades per França, Itàlia, Portugal i Llatinoamèrica.

Precisament, la bona notícia li ha enxampat rodant prop de Roma, ciutat des de la qual ha rebut la notícia. Encara vestida amb la roba de l'escena, afirmava sentir-se "com a nounada". "Ho interpreto com una unió indivisible que tenim els que estimem i els que coneixem el cinema, mai falla perquè es desenvolupa d'una manera molt precisa".

Temperamental, divertida, apassionada, càlida i amable, aquesta filla de l'archiconocido actor i cantant Antonio Molina -és la tercera de vuit germans-, va estudiar ballet clàssic, dansa espanyola i art dramàtic a Madrid.

Abans de la seva primera incursió en la gran pantalla, en No mataràs, dirigida per César Fernández Ardavín, va arribar a treballar en un circ a França i va exercir com a professora de ball clàssic espanyol

Aviat es convertiria en una actriu fonamental al cinema espanyol de la Transició, etapa en la qual va enfocar la seva carrera cap a produccions de qualitat i compromís, en moltes ocasionis produccions amb una temàtica política, social i històrica.

A mitjan setanta va ser dirigida per Jaime Camino en Les llargues vacances del 36 i per Manuel Gutiérrez Aragó en Ventrada negra, però seria en 1977 quan en l'última pel·lícula que va dirigir Luis Buñuel -Aquest fosc objecte del desig- va compartir el personatge de Conchita amb Carole Bouquet i ambdues la pantalla amb Fernando Rei.

Va ser imprescindible al cinema de Jaime Chávarri, amb el qual va treballar en cinc ocasions -A un déu desconegut, Bearn o la sala de les nines, El riu d'or i els dos lliuraments de les coses del voler- i musa reconeguda de Manuel Gutiérrez Aragó -El cor del bosc, Dimonis en el jardí i La meitat del cel-.

Unes altres de les seves interpretacions més reconegudes van ser en La savina, de José Luis Borau; i en Lola, de Bigas Lluna. En els vuitanta, alhora que reafirmava la seva presència a Espanya, es deixava veure en les cinematografies francesa i italiana i feia incursions en el cel·luloide alemany i llatinoamericà.

En els anys noranta va participar, entre altres produccions, en Una dona sota la pluja, de Gerardo Vera; i Carn trémula, de Pedro Almodóvar, en la qual rebia una bufetada del recentment desaparegut Pepe Sancho. Alhora, va protagonitzar la sèrie de televisió Germanes on es va posar l'hàbit de monja al costat de la seva germana Mónica Molina i Pilar Bardem.

La Medalla d'Or té per objectiu oferir un homenatge a els qui han contribuït amb la seva trajectòria professional a millorar el cinema espanyol en l'aspecte industrial o en l'artístic.

Al llarg de la seva història, l'han rebut Fernando Rey, Carlos Saura, Francisco Rabal, Alfredo Matas, Ana Belén, Sara Montiel, Elías Querejeta, Gil Parrondo, José Luis Borau, Fernando Fernán-Gómez, Carmelo Bernaola, Concha Velasco, Antonio Banderas, Basilio Martín Patino, Geraldine Chaplin, Pablo Núñez, Maribel Verdú, Carmen Maura, Rosa Maria Sardà, José Luis Alcaine i Manuel Gutiérrez Aragó.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH