El Constitucional ratifica la suspensió de la declaració sobiranista catalana

|

Artur Mas

El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat per unanimitat mantenir la suspensió de l'acord del Parlament de Catalunya del passat 23 de gener, data en la qual "va aprovar la declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya".

La suspensió, que es va acordar el passat 7 de maig amb efectes del 8 de març, que va anar el dia en el qual el Govern va sol·licitar la mesura, es ratifica ara després que els lletrats del Parlament català sol·licitessin el passat mes el seu "aixecament immediat".

Per aquest motiu, el Ple del Tribunal Constitucional ha hagut de pronunciar-se de nou abans que transcorreguessin el cinc mesos que la Carta Magna fixa com a termini màxim inicial perquè aquest òrgan es ratifiqui o llevant la suspensió de les disposicions impugnades pel Govern.

L'alt tribunal entén que la declaració sobiranista "versa sobre una qüestió de gran transcendència constitucional" pel que en analitzar els diferents interessos en joc s'ha inclinat "en favor de la ratificació de la suspensió".

RAONS DE CATALUNYA


En el seu recurs, els lletrats del Parlament de Catalunya adduïen que la suspensió, obligada per la pròpia Constitució, planteja una situació "nova i problemàtica" en recaure sobre un acte parlamentari que no té caràcter normatiu ni abast jurídic.

Al·legaven que la "lògica de la suspensió" es veia clarament superada en aquest cas en tractar-se de l'expressió d'una voluntat política, "de manera que no existeix dany real i efectiu a la Constitució i als interessos generals" mentre que, per contra, el seu manteniment "sí afecta a principis bàsics del sistema democràtic i parlamentari".

Insistia aquesta part en el seu recurs en què la resolució sobiranista "s'ha produït en exercici de la funció d'impuls polític i respon a l'expressió del principi democràtic, del pluralisme i del debat públic dels quals el Parlament és l'eix central".

L'Advocat de l'Estat es va reafirmar en les seves al·legacions en la "manifesta inconstitucionalitat" de la resolució i va defensar el seu "clar efecte jurídic sobre el Govern autonòmic" fins i tot sobre la ciutadania quan pretén "activar i promoure l'exercici de la lliure opinió i participació en l'assumptes públics".

Després d'analitzar totes aquestes al·legacions, el Constitucional conclou que la declaració aprovada pel Legislatiu autonòmic català és de gran relleu i el fet és suficient per "inclinar el judici de ponderació" en favor de la ratificació de la mesura cautelar.

A principis del passat mes d'abril, El Tribunal Constitucional va sol·licitar al Parlament que aclarís si la segona declaració sobiranista que va aprovar al març, en la qual es va acordar obrir un diàleg amb el Govern i va ser més majoritària, substituïa a una primera en la qual es va declarar a Catalunya subjecte sobirà. Les corts de Catalunya van contestar al tribunal de garanties que tots dos acords són vàlids.

Va ser el 23 de gener passat quan el Parlament va dictar una primera declaració sobiranista que no va comptar amb el suport del PSC i sí va recaptar l'aval de CiU, ERC i ICV. En aquesta primera declaració, el Parlament defensava que Catalunya és "subjecte jurídic i polític sobirà".

Posteriorment, el passat 13 de març el Parlament català va aprovar per una àmplia majoria, més de dos terços de la Càmera (104 vots), una resolució en la qual es va instar al Govern de la Generalitat a "iniciar un diàleg" amb el Govern de l'Estat per celebrar una consulta d'autodeterminació a Catalunya. Aquesta iniciativa va ser votada a favor per CiU, ERC, ICV-EUiA i PSC.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH