Passat viu

Redacció Catalunyapress

ROBERT PASTOR

Dimarts passat es van recordar les morts a trets de "grisos" de dos joves en el segon dia dels Sanfermines del 1978, ara fa tot just 35 anys. El primer, quan els policies entrar obrint foc al ruedo de la plaça de toros, en acabar el encierro. El segon, el dia següent, durant les ma nifestacions de protesta. encara ningú no ha estat imputat ni menys condemnats per aquells fets, ni tampoc s'ha depurat cap responsabilitat política del màxim responsable del cos de seguretat, l'aleshores ministre de Interior, Rodolfo Martín Villa.

Aquests dies, el Parlament Basc ha aprovat la presentació d'una proposició de llei al Congrés dels Diputats, perquè el comtat de Treviño, enclau administrat per Burgos i rodejat del tot pel territori d'Àlava, passi a aquesta província. Així ho van demanar al govern basc, per tercera vegada des dels inicis de la transició, els dos municipis del comtat, Treviño y La Puebla de Arganzón. La reivindicació, antiga de segles, i basada en realitats geogràfiques, a més de socials, ja vam explicar com sempre ha estat rebutjada des que l'estatut de Castella i Lleó, contra l'establert al d'Euskadi, va aplicar el mateix criteri que a la Constitució impedeix la consulta sobiranista a Catalunya: que els referèndums celebrats pels dos ajuntaments i que van donar majoria absoluta als partidaris de ser alabesos a tots els efectes no són suficients, perquè s'ha de pronunciar el conjunt de la població castellano-lleonesa.

La nova petició la presenten el PNB, EH-Bildu i els socialistes del PSE-PSOE, per separat amb textos diferents, perquè no es pugui desqualificar amb la fàcil resposta que hi participen els més radicals.

El passat és viu, per molt que es faci per amagar-lo. I per si no hi havia prou mostres amb aquestes dues, la tercera venia publicada a El País, com a apèndix mínim dels "papers de Bàrcenas". Segons aquesta informació, l'exsecretari general dels socialistes a Biscaia, Ricardo García Damborenea, va cobrar indirectament de José María Aznar el 1994, a través de l'assessor Pedro Arriola, que avui també ho és de Mariano Rajoy. Els treballs remunerats van consistir en l'escriptura de discursos i informes per al líder dels "populars".

Encara més, l'aleshores ja ex dirigent socialista va ser el gran protagonista en un mítin del mateix Aznar a Saragossa, durant la campanya per ales eleccions europees d'aquell any. El protagonista mateix va confirmar el fet als autors de la informació publicada, afegint-hi que té "el mal costum de menjar tres cops al dia" i que en aquells moments ho necessitava (havia fracassat el seu inent d'encapçalar una nova alternativa, amb el nom de Democràcia Socialista. Tot el contrari que la de la seva excompanya Rosa Díez, amb UPyD.

No ha estat l'únic dels ex companys que, amb el temps, s'han posat al costat dels teòrics adversaris polítics. Ho va fer també el guipuscoà ex Defensor del pueblo, Enrique Múgica Herzog, sortit primer del Partit Comunista, per no parlar d'altres casos més propers, on l'evolució va començar des de formacions encara situades més a l'esquerra.

Damborenea, quan treballava per a Aznar, ja havia estat condemnat com a membre dels GAL, per participació en el segrest de l'empresari francès Segundo Marey, suposadament per confondre'l amb un membre d'ETA, juntament amb quatre dirigents més del socialisme basc, alguns en càrrecs institucionals.

Des del 1995, el peculiar polític biscaí va començar a dir, i ho reiterat, que el màxim responsable d'aquell terrorisme d'Estat v a ser el president Felipe González, amb el qual assegurava haver parlat "diverses vegades" sobre aquestes accions il?legals en territori de l'Estat veí.

El setembre del 2011, el diputat de Eusko Alkartasuna Juanjo Arrizabalaga denunciaria al Congrés dels Diputats que, tot i els antecedents i la condemna ferma, Damborenea ?metge neuròleg en exercici- rebia un ajut "graciable", concedit per la mesa de la cambra sense cap suport reglamentari, de 2.061 euros mensuals. El màxim d'aquestes subvencions concedides a un total de 177 ex parlamentaris que no havien complert el termini de temps al Congrés o al Senat per tenir dret a pensió. La meitat dels beneficiaris rebien menys de mil euros i, el que menys, l'ex senador Eduardo Cañizares, de 80 anys.

El passat més fosc retorna, revifa, es torna a recordar, perquè sempre serà viu, en espera d'una oportunitat. Aquests dies se'n han presentat aquestes tres.


Robert Pastor
Periodista

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH