Concha García Campoy

Redacció

Passen els anys però mai acabes d'acostumar-te a les males notícies. Llegeixo que Concha Garcia Campoy ha lluitat entre la vida i la mort contra la leucèmia que l'estava consumint. Ho ha fet fins al final perquè era una dona extraordinària.

Encara la recordo asseguda davant meu en el Madrid del meu ONDA CERO de l'ànima quan parlàvem que deixés la SER on s'havia convertit en la reina del cap de setmana per venir-se al Paseo de Rosales i compartir l'antena amb Julia Otero o Luis del Olmo. Va ser una conversa molt grata i beneficiosa per a la cadena el logo de la qual dissenyà el valencià Xavier Mariscal, l'únic que existeix a la ràdio espanyola que és a més una obra d'art. Ella, després ens va retornar el cent per mil amb el seu extraordinari treball.

Amb el pas del temps va seguir el seu camí professional amb nous reptes i excel·lents presències en la televisió , en la ràdio i en la premsa, perquè era una periodista de primer nivell i una gran persona amb la qual sempre he mantingut una relació d'afecte, encara que ens trobéssim en els llocs més inesperats acompanyats d'amics que també eren comuns. Perquè a Concha la coneixia tothom i l'admirava, perdonin-me l'excés verbal, l'univers sencer.

Se'ns va, i vull rendir-li aquest modest homenatge de periodista i home de ràdio, en aquest dia tan trist del fatigós mes de Julio i dir-li amb el cor en un puny: T'estimo, Concha, mai t'oblidaré.


Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH