Adhesions indestructibles?

Redacció Catalunyapress

Té gràcia que a la terra que va acollir a destacats criminals de l'orgia nazi , se li hagi ocorregut al President de tots els catalans posar en "tela de judici",- canviar el nom, ha dit-, del controvertit "Registre d'adhesions", una llista infamante que molts hem interpretat com una espècie de retrat policial dels absents etiquetats com "desafectes al Règim" o si ho prefereixen, d'els qui no són independentistes, i en dir els qui, em refereixo no solament a les persones sinó també a les empreses i institucions que no desitgen que el seu nom figuri en una relació que si li agrada al descerebrat que va parir la idea de marras en nom del sacrosant "dret a decidir".

Encara sort que el President de la Generalitat ha frenat a temps i de pas ha deixat en "pilotes" al signant del Decret, el conseller Francesc Homs, un portaveu que a més de beure molta aigua a compte del contribuent en les seves compareixences publiques, se li ocorren "coses" que després, com s'ha vist, comprometen al seu amic i President però que, sobretot, encabronan a la gent que encara recordem que això de les adhesions ho manejaven molt bé els antics dirigents del mort Moviment Nacional que per aquells anys de Dictadura li afegien l'adjectiu infrangible, o sigui, adhesió indestructible.
Si ara el nostre amor a Catalunya, o els impostos que paguem els que s'adhereixen i els que ens neguem a fer-ho, es reflecteix en una llista, és que segur que els nostres dirigents ens encaminen cap a un enfrontament civil atroç i incivilizado, en el qual els uns i els altres començarem amb els insults en públic, com ja li ha passat al bonachon de l'Alcalde de Cornellà, Antoni Balmon o a la militant de Ciutadans que va denunciar les vexacions sofertes en la Comissària del Vendrell.

Estem davant fets excepcionals? . És possible i sobretot desitjable, però no estaria de més que la Senyora Rovira o el Senyor Homs li fiquessin canya a tant exaltat que circula per bars i places i de pas col·loca esteladas en els col·legis dels nostres nens com si això fos "el normal" i fins a "el legal i desable".
En fi que esperem que el nostre President compleixi quan torni a casa i guardi en l'Arxiu General de Catalunya els documents d'un decret que mai es va haver de proposar i molt menys fer públic, perquè a força de fets consumats com el qual ens ocupa no s'aconsegueix "guanyar per a la causa" a els qui podem ser decisius amb el nostre vot en un possible referèndum del" dret a decidir".

Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH