El FMI creu que Espanya no creixerà en 2014

|

FMI

El Fons Monetari Internacional (FMI) creu que l'economia espanyola no creixerà en 2014 i registrarà un creixement nul, segons recull l'actualització de juliol del seu informe 'Perspectives Econòmiques Globals', que empitjora en set desenes la previsió publicada en el mes d'abril, que esperava un creixement del 0,7% per al proper any.

Malgrat aquesta forta revisió a la baixa de la dada de 2014, la major de tot l'informe després de la de Brasil, el FMI no ha modificat la seva previsió per aquest any, quan calcula que l'economia espanyola es contraurà un 1,6%, després de caure el PIB un 1,4% en 2012.

En aquesta línia, el FMI també ha revisat, en general, a la baixa la previsió de creixement de l'eurozona i dels principals països membres. Així, ha retallat en dues desenes la seva estimació per a l'eurozona en 2013, fins al -0,6%, i en una desena la de 2014, fins al 0,9%.

El Fons explica que la major debilitat de l'economia de l'eurozona obeeix a una recessió més profunda del previst, a una baixa demanda, a una deprimida confiança i a uns comptes "febles" que agreugen els efectes en el creixement i l'impacte de les limitades condicions fiscals i financeres. A més, apunta també al retard esperat en la implementació de polítiques claus i a l'efecte d'una recuperació més tardana.

En concret, creu que Alemanya creixerà tres desenes aquest any i un 1,4% el proper , tres i una desena menys del que preveia a l'abril, respectivament. Per a França, espera que l'economia es contregui dues desenes en 2013, una més del previst a l'abril, mentre que ha deixat sense canvis la previsió per al proper any en el 0,8%.

En el cas d'Itàlia, ha empitjorat en tres desenes la seva estimació per aquest any, fins al -1,8%, però, per contra, ha millorat en dues desenes la seva previsió per 2014, ja que ara preveu un increment del PIB del 0,7%.

"DOLORES DE CREIXEMENT"

D'altra banda, l'informe del FMI, titulat 'Dolores de creixement', també ha revisat a la baixa en dues desenes la seva previsió de creixement de l'economia global, fins al 3,1% en 2013 i el 3,8% en 2014, hagut d'en gran mesura a una demanda domèstica "clarament més feble" i un menor creixement en economies claus emergents, així com a una recessió més perllongada en l'eurozona.

En aquesta línia, subratlla que encara persisteixen els riscos a la baixa sobre el creixement, ja que als quals existien s'han sumat altres nous, com la possibilitat d'una major ralentització del creixement en les economies emergents, una desacceleració del crèdit i unes condicions financeres més estrictes si la fi dels estímuls monetaris a Estats Units provoca canvis en els fluxos de capital.

El Fons ha retallat en tres desenes la seva previsió de creixement per a les economies emergents i en desenvolupament tant per 2013 com para 2014, fins al 5% i el 5,4%, respectivament. Per la seva banda, les economies avançades creixeran un 1,2% aquest any i un 2,1% el proper, una i dues desenes menys, respectivament, en comparació del recollit en el mes d'abril.

En concret, ha reduït en dues desenes les seves estimacions per a Estats Units, fins a l'1,7% en 2013 i el 2,7% en 2014. Per contra, ha revisat cinc desenes a l'alça la previsió per aquest any de Japó, fins al 2%, encara que ha retallat en tres desenes la de 2014, fins a l'1,2%.

AUGMENTAR ELS ESFORÇOS

D'altra banda, la institució dirigida per Christine Lagarde assenyala que les perspectives més febles i els nous riscos representen nous desafiaments per al creixement, l'ocupació i el reequilibrio global. "Els polítics de tot el món han d'augmentar els esforços per garantir un creixement robust", reclama.

Així, considera que les principals economies avançades han de mantenir una política macroeconòmica que recolzi el creixement a curt termini, al mateix temps que es desenvolupen plans "creïbles" per aconseguir la sostenibilitat del deute en el mig termini i reformes per restaurar els balanços i els canals de crèdit.

En la seva opinió, amb una baixa inflació i una feble economia, els estímuls de política monetària haurien de continuar fins que la recuperació aquest ben afermada. Així, afegeix que els possibles efectes adversos d'aquesta situació han de ser continguts amb polítiques reguladores i macroprudenciales, i demana una "clara comunicació" de la fi de la política acomodaticia per ajudar a reduir la volatilitat.

En aquesta línia, també reclama "majors progressos" en la reestructuració i la reforma del sector financer per recapitalizar i reestructurar els balanços dels bancs i millorar la transmissió de la política monetària.

En el cas de l'eurozona, considera que una revisió dels actius bancaris hauria d'identificar cuales són problemàtics i quantificar les necessitats de capital, tot això recolzat per la recapitalización directa per part del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (Mede) quan sigui apropiat.

Així mateix, reclama als europeus que avancin cap a una unió bancària completa, amb un mecanisme únic de resolució, i adverteix que són "crucials" per augmentar el creixement i l'ocupació polítiques per reduir la fragmentació financera, recolzar la demanda i reformar els mercats laborals i de productes.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH