El Cas Todó

Redacció

Els confesso que, encara que em sento molt major para segons quines ximpleries escolto, sobretot al món de la política, on escassegen de forma preocupant les persones amb sentit comú, no acabo d'acostumar-me en canvi, a les llaunes dels banquers pocavergonyes que enxampats en "preferenti" o en "desahucitis" s'atreveixen , no a disculpar-se pels seus pecats d'avarícia i superba, sinó a donar-nos unes explicacions que estan mancades de respecte a la gent en el seu conjunt i de desvergonya.

Poso per exemple a Miguel Blesa o un Rodrigo Rato que escabellat, però encara al carrer, s'atreveix a dir-nos allò que el plet contra ells "generaria una causa inquisitorial a més d'ingovernable, desproporcionada, que per endavant desbordaria tota possibilitat de dictar un pronunciament just" .Tot un al·legat a aquella també famosa frase de" si no quieres caldo, toma dos tazas" i que bancariamente no és baladí.
Un símil que, a Catalunya, ha tingut en les últimes hores un imitador insuperable en la figura del molt prepotent expresident de Catalunya Caixa, Adolf Todó, qui ahir es passava pel Parlament de Catalunya per explicar a ses Senyories fins al més injustificable de la seva gestió, atrevint-se a afirmar en seu parlamentària que el que tots interpretem com una xorizada no era una acte- de autoindemnització milionària, sinó més aviat, el conjunt de salaris que se li havien de, acordats legalment amb el FROB. Un argument que pel pelegrí, ignoro si el bufet Roca, que és el que li defensa, utilitzarà davant els Tribunals perquè el seu "honorable" client pugui cobrar la milionària pasta que el Ministre Guindos li va llevar per decret sense dubtar-ho un instant, però que si ho fa, encara que guanyés el plet, no tinc el menor dubte que la gent s'ho pendria prendre molt malament, especialment els preferentistas estafats per Caixa Catalunya i els desnonats del susdit ens bancari.
A mi, personalment, Todó sempre em m'ha semblat un mal gestor i un "panxa contenta" del socialisme narcisià que mai va voler que ningú manés en el seu negoci bancari excepte ell .Recordem la seva baralla amb Fernando Casado i com aquest, nomenat President de Caixa Catalunya amb el consens de Mas i Montilla, es va haver d'anar per a Madrid, als tres mesos, a treballar amb els grans empresaris espanyols, perquè Don Adolf no volia compartir poder ni sou amb ell. I ara Todó es fa la víctima en el Parlament de Catalunya i carrega el mort resultant sobre les esquenes dels seus antecessors, als quals el Crist del Gran Poder també perdoni per la seva mala gestió? Apa,Todó, camina i vés-te a menjar al restaurant del sogre en l'autovia de Castelldefels que tu no tens qui t'arregli encara que es produeixi un miracle. Per cert, la teva senyora ja s'ha reincorporat al càrrec que li vas crear en Caixa Catalunya o s'ha acomiadat ja de les seves ben pagades responsabilitats?.
En fi, que amb FROB o sense FROB Catalunya ha perdut un altre dels seus ressorts de poder econòmic i ho ha fet perquè el nostre polítics han posat els nostres recursos en mà d'incompetents que al final han resultat tenir la cara més dura que les travesses de l'AVE, Barcelona-Madrid.

Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH