Un any de reforma laboral
 

Redacció Catalunyapress

Fa un any el BOE publicava la Contrareforma laboral (el 10 de febrer s'havia acordat el Real Decreto). La llei reforçava el poder unilateral de l'empresari i qüestionava les tuteles (judicials, administratives i sindicals) als treballadors i treballadores. En el procés parlamentari el PP va comptar amb el suport de CiU per imposar una contrareforma que afeblia el dret del treball i treia competències pròpies de Catalunya en el terreny laboral. La vaga general del 29M de 2012 fou la primera resposta sindical d'un procés de mobilització social que ha continuat tot aquest any generant una forta conflictivitat laboral i augment de la judicialització. Tot indica que la conflictivitat seguirà i, per tant, la millor manera de celebrar aquest any de la llei és insistir en l'exigència de la seva reversió.

La reforma laboral no ha servit per crear ocupació, ni reactivar l'economia, ni per desjudicialitzar les relacions laborals, ni fer desaparèixer la tutela sindical en els conflictes laborals. Ha servit per destruir ocupació i deprimir encara més l'economia. Abaratir i facilitar l'acomiadament, individual i col?lectiu, ha incentivat la decisió empresarial d'acomiadar. S'ha volgut fer amb menys intervenció sindical, amb menys intervenció de l'autoritat laboral i menys control judicial. Els EROs han augmentat (un 71'2% més que l'any anterior a Catalunya, afectant a 75.000 treballadors i treballadores)., provocant moltes mobilitzacions i vagues d'empresa i sectorials, i molts judicis per defensar els drets laborals (més de 100 sentències de Tribunals Superiors contra EROs, més del 60% declaren la nul?litat de l'acomiadament col?lectiu i en alguns casos la improcedència, perquè l'empresari no ha negociat de bona fe o ha incomplert el període de consultes...). Però també s'han produït molts acords sindicals, el que ha evidenciat si hi ha causa real per l'expedient el millor camí és l'acord sindical i, per tant, no calia la reforma.

La reforma laboral ha contribuït a la caiguda de l'activitat econòmica i està endarrerint la sortida de la crisi. La pressió a la baixa de les condicions laborals i salaris provoca que les rendes del treball perdin pes (el 45'8%, un 2% menys que fa un any) en el conjunt de la Renda nacional, el que incideix en la caiguda de la demanda interna, ja que la capacitat de consum de famílies treballadores cau un 0'3%, al que hem d'afegir l'efecte contractiu de les retallades públiques. Aquest 2013 el PIB pot caure fins al -1'7% (la previsió del govern era -1'3). Els costos laborals unitaris (CLU) cauen un 5'8% i la productivitat no para de créixer per l'augment de l'atur. Mentre els beneficis empresarials creixen l'1'2%.

A Catalunya ja hi ha més de 900.000 aturats, una de taxa d'atur del 24% (més de 6 milions a l'estat, el 26%). Els "brotes verdes" que anuncia el govern no es veuen per enlloc, ja que el menor nombre d'atur registrat no es correspon al mateix nombre de nous contractes. L'explicació és el desànim de qui ha deixat d'apuntar-se quan exhaureix la prestació o quan no confia en la possible intermediació. I els pocs contractes nous obeeixen a l'estacionalitat de l'economia i són contractacions temporals (92%). Avui 1 de cada 2 persones aturades ja no rep prestació contributiva. Altres tenen subsidi. I un 38% dels registrats ni prestació ni subsidi. En més de 113.000 llars no hi entra cap ingrés. Urgeixen solucions, com la renda garantida de ciutadania, que allunyin de l'exclusió social a qui es troba en atur i sense cap ajut. L'atur és preocupant en les dades i en la composició. Cada cop afecta més a les dones. Més d'1 de cada dos joves menors de 25 anys que vol treballar és a l'atur i més de 10.000 catalans i catalanes han emigrat en recerca d'ocupació. Més del 50% dels aturats fa més d'un any que ho són.

L'atur d'una banda i l'amenaça de la pèrdua de la ultraactivitat d'altra s'estan utilitzant per pressionar a la baixa els continguts del conveni (salari, complements, jornada, punts socials). Molts empresaris apostaven per fer caure el conveni. La forta pressió exercida pels treballadors (recordem la jornada de lluita organitzada pels sindicats el 23 de maig) ha desbloquejat molts convenis que han mantingut la vigència i ha possibilitat un important acord amb les organitzacions empresarials per donar continuïtat a la ultra activitat (caldrà vetllar per impulsar-lo i aplicar-lo). A Catalunya queden encara més de 25 convenis bloquejats (afecten uns 120.000 treballadors). El conflicte per mantenir viu el conveni i els seus continguts seguirà. No es pot permetre renegociar convenis a l'empresa o sector referenciant-se en l'Estatut dels Treballadors i obviar el conveni de partida o que hi hagi condicions de treball diferenciades per qui hi era abans del 7 de juliol i pels que entrin a treballar després. La mobilització ha permès desbloquejar moltes situacions i forçar l'acord amb les patronals. Per això cal mantenir l'estratègia mobilitzadora, per consolidar la ultraactivitat i aconseguir millorar les condicions de treball.

L'any de reforma laboral deixa un balanç negatiu. S'ha facilitat la destrucció d'ocupació i s'han deteriorat les condicions de treball. Les rendes del treball han perdut pes en el conjunt de la renda nacional mentre les rendes de capital han augmentat la seva part del pastís. S'ha evidenciat que la reforma laboral respon a interessos de classe. L'activitat econòmica segueix caient i es dificulten les possibilitats de recuperació i sortida de la crisi. La contrareforma laboral i les retallades dels drets socials són un atac a la majoria de la població.

Però també s'està evidenciant la importància de la mobilització per aturar les agressions i canviar la lògica de la reforma. En les empreses i sectors on l'organització sindical dels treballadors i treballadores està consolidada, enllà on hi ha unitat i s'evita l'aïllament, enllà on hi ha proposta i es defensa amb força i pressió, hem estat en disposició de canviar coses. La lluita per la ultraactivitat, tot i les contradiccions, està sent útil. La resignació no és opció. Si volem canviar les coses hem d'actuar.



Joan Carles Gallego. Secretari Geneal de CCOO de Catalunya

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH