El Llibre de la Saviesa

Redacció

Un cap de setmana per recordar, perquè, de vegades, la política deixa de ser un maleït enigma per convertir-se en el llibre de la saviesa que com els catòlics coneixen és un llibre sapiencial. Vegem, a Esquerra ja se li entén tot perquè a la Senyora Rovira li hem escoltat mostrar les seves preferències per la via kosovar com a procediment a seguir per fer de Catalunya un estat propi, mentre els que aquí vivim paguem impostos a la sueca i gaudim de serveis, en molts casos, propers a la ciutadania grega. No sé, si, per a la dirigent republicana això significa alguna cosa, però pels quals no compartim ni el seu full de ruta, ni la seva ideologia, és un detall que els independentistes haurien de tenir molt en compte, perquè significant i significat no deixen de ser la conseqüència lògica del lloc en el qual els nostres diners els cobren, no solament l'Estat, sinó la Generalitat i els Ajuntaments.

El PSOE i el PSC que no parlen en clau kosovar s'han esforçat a Granada per dissimular les seves diferències i aconseguir el futur pujant-se al carro del federalisme, això sí, sense reconèixer que Catalunya és una nació i també, sense posar a brou al "demòcrata" que des de la Plaça de Sant Jaume vol confeccionar una llista de bons i mals catalans, alguna cosa que solament podrà ocórrer-se-li a una ment malalta de totalitarisme com pugues ser-la, per entendre'ns, la de el líder màxim del règim de terror que controla la vida de els nord-coreans.
I mentre els uns i els altres es defineixen, el President segueix a Brasil ,venent país en companyia de soferts empresaris que després del ridícul de l'anterior viatge a Moscou s'han decidit a tornar a acompanyar-li, tirant-li valor a una peripècia que va a servir per a poc, empresarialment parlant, però que al Molt Honorable li torna a situar en un plànol mediàtic menys àcid que el que ha viscut en les últimes setmanes acuitat pels escàndols dels casos Palau i ITV i sobretot molt incòmode per la intransigència del seu soci el Senyor Junqueras, i la gairebé-espantá de Duren i Lleida.
I en això que va venir Luis Bárcenas i va parlar amb Pedro J. poc abans d'anar-se a la presó, perquè ja sabia el que li anava a passar. Ara, després del publicat per El Mundo, ja gairebé tots els populars, des de Rajoy fins a la Cospedal ja saben el que els espera en les properes setmanes. Segur que. A aquestes hores, Esperanza Aguirre, gran amiga i benefactora del periodista, s'està fregant les mans pesant en les conseqüències que les filtracions de l'ex Tresorer poden causar en les files de Gènova, que no van a ser ni petites, ni incruentes.
Finalment la veu de el Papa Francisco que ha dit que no vol que els capellans, ni les monges vagin en cotxes de cilindrada. Suposo que ho ha dit després de veure com els seus cardenals conduïen Ferraris per Roma, que algun hi ha, i també perquè es fa olor la que volen fer-li aquells, pels quals l'Esperit Sant no és mes que l'instrument amb el qual prendre-li el pèl als fidels i viure ells en el seu paradís particular. Un jesuïta al Vaticà és una benedicció de Déu, i si viu molt temps serà a més una revolució per a l'Església Catòlica.

Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH