Del miratge a l'escalada

Redacció Catalunyapress

matias alonso

Malgrat el fracàs electoral del 25N, el pinyol de CDC segueix esperonant a Artur Mas cap a la fractura social a Catalunya i la ruptura unilateral amb la resta d'Espanya. Portem sis mesos de Legislatura i el Govern, sota la tutela estricta d'Oriol Junqueras en el si del pacte per a la divisió, força la màquina a trencar la convivència i plantejar un escenari irreversible de secessió mentre refusa qualsevol debat o proposta que tingui per objecte combatre la crisi econòmica, reduir substancialment les xifres d'atur o pal?liar la precarietat de molts ciutadans que semblen condemnats a viure en la marginació social.

L'aventura marinera que ens proposa Mas la va plantejar inicialment en seu parlamentària el 20 de desembre de 2010, en el discurs d'investidura previ a la seva elecció com President de la Generalitat de la IX Legislatura. Després de la manifestació del 10 de juliol contra la sentència del TC que va ajustar l'Estatut de Catalunya al marc de l'estat de dret, Artur Mas va sintonitzar amb "la voluntat d'un poble". La seva anàlisi del "èxit de convocatòria" d'aquesta manifestació i del resultat electoral del 28N li van impulsar per la senda de la "transició nacional" sota l'eufemisme del "dret a decidir" com a "nació". L'aspirant verbalitzava el perill en el seu discurs: "el dret a decidir aconsella, i de fet, requereix, que els temes sobre els quals s'exerceixi descansin sobre majories àmplies qualificades o reforçades, amb la finalitat de donar a la decisió? tota la legitimitat i la força necessàries. I també? d'evitar dividir la societat catalana en dues meitats, amb el risc de fractura social i nacional que això comporta".
Mas va conformar govern en minoria i ho va portar amb comoditat gràcies al suport d'Alicia Sánchez Camacho i el seu renovat Partit Popular Català. Durant l'idil?li per les poltrones el timoner va marcar el rumb a Ìtaca, destinació mitològica concorde al seu refinat gust. Ho va fer al XVI Congrés de CDC, al març de 2011, esperonant al seu partit darrere de la fractura social i emocional entre catalans. Malgrat tot, el PPC no va tenir objecció a donar suport al procés de secessió prestant-li diligent l'estabilitat parlamentària necessària per governar.
De poc va servir el bon rotllo. CiU es va topar amb el miratge: la lectura que el pinyol de CDC va fer de la mobilització de l'11 de setembre de 2012 i dels sondejos del CEO, la cuina del qual li augurava un horitzó electoral tendent a la majoria, va iniciar el procés electoral que els ha portat al fracàs. Lluny d'assumir-ho, Artur Mas s'ha aferrat al timó i segueix dirigint la nau cap a l'escull. I ho ha fet per la via de l'escalada: en la deslleialtat institucional, en el populisme identitari i separatista, en la fractura social i emocional entre catalans, encara que pugui ser traumàtica i tal vegada irreversible.
Segueix sense escoltar als qui insistim que la defensa de la democràcia real, la que no busca la mera legitimitat aritmètica conjuntural, pasa necessàriament per la ferma defensa de l'estat de dret.
Perquè, malgrat l'escalada, al marge de l'estat de dret no hi ha democràcia. El contrari és solament un miratge.
Matías Alonso
Secretario General i Portaveu de Ciutadans (C's).

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH