La presidència de la comissió del 'Dret a decidir' encoratja l'encreuament de retrets en el Parlament

|

De Gispert

      La comissió d'estudi del 'dret a decidir' ha superat aquest dijous el seu últim debat parlamentari minuts abans de ser constituïda, amb un debat sobre la seva presidència que ha generat un intens encreuament de retrets entre gairebé tots els grups.

El ple ha acceptat modificar l'ordre del dia i afegir un últim punt per votar una modificació de l'escrit de registre de la comissió d'estudi del 'dret a decidir' que apuntalase reglamentàriament que la presidenta del Parlament, Núria De Gispert, la lideri.

C's i PP van sol·licitar que s'anul·lés el nomenament de De Gispert com a presidenta de la comissió al·legant que contradeia el reglament de la Càmera, ja que no s'havia especificat en el text de creació de la comissió que un membre de la Taula estaria al capdavant.
Per esmenar aquest punt, CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP han presentat un nou escrit de creació de la comissió que precisava que un membre de la Taula la presidiria, i que ha tirat endavant amb el suport d'aquests grups, l'abstenció del PSC i el rebuig de PP i C's.
Durant el debat, el portaveu adjunt del PP, Santi Rodríguez, ha apuntat que més enllà del reglament l'important era si la presidenta de la Càmera hauria de liderar una comissió que parteix de "un biaix que perjudica a la pròpia institució".
No obstant això, el debat ha derivat en un intens encreuament de retrets entre els grups favorables i contraris al fet que De Gispert presidís la comissió, en el qual han estat constants les interpel·lacions entre els portaveus d'uns i uns altres grups.
El primer a elevar el to ha estat el portaveu del PSC, Maurici Lucena, que després de considerar un error polític que De Gispert presideixi la comissió, ha lamentat que el procés sobre el 'dret a decidir' s'hagi fet fins ara "regular tirant a malament", i ha posat com a exemple la interpretació que el 'Frankfurter Allgemeine' feia d'una trobada amb el secretari d'Organització de CDC, Josep Rull.
El diputat socialista ha interpretat que el periodista acusava a Rull de fer el ridícul per no dir la data de la consulta, una interpretació desmentida pel diputat de la CUP Quim Arrufat, que ha reproduït en alemany l'escrit del periodista per explicar que la paraula que Lucena traduïa per 'ridícul amb el que deia', en realitat significava 'passió pel que estava dient'.
"L'únic patètic ha estat avui vostè. Nosaltres considerem un error tècnic i polític la posició del PSC", ha apuntat vehementment Arrufat, mentre que Rull ha precisat que el que va tractar d'explicar-li al periodista alemany era que la data de la consulta no podia avançar-la perquè havia de sorgir de l'acord del Parlament.
"FER EL JOC Al PP I C's"
El PSC ha rebut també crítiques d'ICV-EUiA, que a través del diputat Jaume Bosch li ha advertit del risc de "fer el joc a PP i C's" en criticar que De Gispert presideixi la comissió, i ha recordat que cap dels dos partits va protestar en anteriors ocasions que un membre de la Taula va presidir una comissió.
El líder de CiU en el Parlament, Jordi Turull, i la secretària general d'ERC, Marta Rovira, han interpel·lat també al PSC per demanar-li que, en lloc de qüestionar el nomenament de De Gispert, aconsegueixin que el PSOE accepti el 'dret a decidir' de Catalunya en el Consell Territorial d'aquest cap de setmana a Granada.
L'encreuament de retrets no s'ha limitat al PSC, i Jordi Turull i Jaume Bosch han criticat la decisió de PP i C's de no participar de la comissió d'estudi del 'dret a decidir', i han advertit als diputats de tots dos partits que això podria suposar desistiment de funcions.
"Si ens volen multar, ja saben on tenim el despatx", els ha replicat el líder de C's, Albert Rivera, que també s'ha dirigit al PSC para, en aquest cas, demanar-los que no formin part de la comissió fent el joc, al seu judici, als independentistes.
Rivera ha acusat als promotors de la comissió de "tramposos" per no complir, segons ha dit, ni tan sols el reglament de la Càmera, i ha insistit que no existeix el dret a dividir als catalans i que si algun partit vol celebrar una consulta ha de demanar-ho al Congrés.
La tensió s'ha tornat a intensificar després que Turull acusés a PP i C's de" negacionistas de la història de Catalunya i la realitat", la qual cosa ha portat a Rivera a demanar que retirés l'expressió per la connotació del terme 'negacionista'.
També des del PP s'ha participat en l'escalada del to que ha acompanyat el debat, i Santi Rodríguez ha emplaçat vehementment a CiU a apuntar "als 19 diputats del PP en la llista de catalans que no s'adhereixen a les polítiques del Govern", en referència a la base de dades que vol crear l'Executiu català i que ha suscitat les crítiques de l'oposició.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH