ANAR A DORMIR TARD

Redacció Catalunyapress

Seguint els consells familiars, renuncio al meu horari de pollastre tomater i decideixo quedar-me despert, dins del que cap, contemplant la final d'un programa, diuen molt celebrat, que consisteix en uns animosos afeccionats que cuinen plats d'aquests que es porten ara i competeixen davant un jurat rigorosíssim que ahir encapçalava el rei de la cuina Ferrán Adriá.

Independentment del resultat, que em va portar al fresc, em vaig fixar en una presentadora monísima amb serioses dificultats de dicció, no sé si per algun defecte físic o per tractar de dissimular un accent de nacencia. Haig de reconèixer que la noia adorna el plató però està tan fos de cacho com a Casilles en el partit amb Brasil.
Ha de ser la meva deformació professional però, estic segur, la mossa no hagués passat el període de prova en aquells temps d'Ibáñez Serrador, rigorós i exigent fins a l'extenuació, i en la ràdio tindria menys futur que el sepulturer d'aquella sèrie anomenada "Els invasors" al que se li desintegraven tots els cadàvers.
Haig d'agrair, no obstant això, a la noia que, gràcies a la seva sosería em va mantenir despert fins al final sense deixar de preguntar-me en el meu fur intern quins hauran estat els mèrits descoberts pels responsables de la cosa per col·locar a semblant embalum sospitós en un programa de tronío.
De l'oportunitat de gastar els diners de la deficitària televisió pública a fer programes amb tanta utilitat pública com contemplar la manufactura d'un carpaccio d'ostres amb fons d'escuma de llagosta i roses al Pitigrilli que, com tothom sap, és menú gairebé diari en totes les llars hispanes, parlaré un altre dia. Avui estic mort de somni. Per anar tard a dormir.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH