Mas admet "certa preocupació" en la UE per la possible independència de Catalunya

|

Artur Mas

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha admès aquest dilluns que ha detectat "certa preocupació" en la UE per la possible independència de Catalunya, i ha dit que no descarta realitzar "trobades discretes" en els propers mesos amb dirigents europeus per abordar el procés sobiranista català com els quals ja ha mantingut amb el president del Govern, Mariano Rajoy, i amb el líder de l'oposició, Alfredo Pérez Rubalcaba.

En la seva jornada a Brussel·les, no ha parlat aquesta vegada amb els responsables europeus del "procés català", sinó que s'ha limitat a abordar temes sectorials amb tres comissaris, ha explicat en roda de premsa.

Davant la comissària d'Educació, Androua Vassiliou, ha defensat la política d'immersió lingüística; a la responsable d'Interior, Cecilia Malström, li ha demanat un major accés dels Mossos d'Esquadra a les bases de dades europees en matèria de seguretat; i ha sol·licitat al comissari d'Energia, Günter Oettinger, un major impuls a la interconnexió de gas entre Catalunya i França.

"En general, el procés del dret a decidir es veu amb gran respecte i la independència de Catalunya es veu amb una certa preocupació. Est és resum que jo faria de dos anys de contactes"
amb líders europeus, ha explicat el president.

El motiu de la preocupació --ha apuntat Artur Mas-- és que els dirigents europeus consideren la independència de Catalunya com "un problema més que s'afegeix a molts problemes que ja tenen".

No obstant això, ha aprofitat per contrastar l'actitud europea amb la de l'Estat: "Però quan se'ls planteja, en lloc de tancar la porta, escolten. I aquesta és la diferència", ha dit Mas.

"A Europa i al món potser ho veuen amb certa preocupació que Catalunya tingui un Estat propi però obren la porta i escolten, i a Madrid fins ara no l'obren i amb prou feines escolten"
, ha lamentat.

D'aquesta manera, el president de la Generalitat ha criticat que les autoritats espanyoles són "molt dures" i ha vaticinat que "costarà molt arribar a acordar la consulta amb les autoritats de l'Estat".

"De la mateixa manera que a Madrid, per veure a determinats líders polítics, he tingut trobades discretes, no descarto que per veure a determinats capdavanters europeus també hagi de tenir trobades discretes en el futur" sobre el procés sobiranista, ha anunciat, i ha afegit que "sota la pressió dels focus, aquest tipus de treball és molt difícil".

Els contactes discrets --ha prosseguit-- "faciliten les coses a ambdues parts: a mi, perquè no m'obliguen a haver de parlar fora de temps d'aquest tipus de processos, i als meus interlocutors, perquè probablement se senten més còmodes d'aquesta manera".

Mas no ha volgut aclarir si el Govern espanyol està plantejant obstacles a la seva agenda europea des que va anunciar la seva intenció de convocar una consulta, ja que no s'ha reunit amb els presidents de la Comissió, José Manuel Durao Barroso, i del Consell, Herman Van Rompuy, alguna cosa que sí farà aquest dimarts el lehendakari, Iñigo Urkullu.

"Els hi hagi o no, no em vaig a referir a ells perquè no he vingut a Brussel·les amb ànim de baralla", ha assenyalat, i ha esgrimit que ja es va reunir amb Van Rompuy i Barroso fa dos anys, i que s'ha entrevistat amb 18 dels 27 comissaris des que va accedir al càrrec.

BRUSSEL·LES RECOLZA LA IMMERSIÓ


Mas ha assegurat que un dels propòsits de la seva visita a Brussel·les ha estat "defensar la política d'immersió lingüística" que el propi Executiu comunitari ha avalat en diversos informes.

"De vegades trobem més normalitat de comprensió a Europa sobre la immersió lingüística en català que en alguns tribunals o en algunes esferes polítiques de l'Estat espanyol. És curiós i preocupant", ha apuntat.

Amb la comissària d'Educació ha abordat a més la participació de quatre universitats catalanes en el rànquing que està elaborant Brussel·les sobre els centres d'educació superior.

Pel que es refereix a les qüestions d'Interior, ha demanat a Malmström un "millor accés" de la policia catalana als fitxers i bases de dades d'Europa en matèria de seguretat.

"Ja tenim cert accés a aquestes bases de dades per la nostra relació amb la policia a nivell espanyol, però ens falta encara certa capacitat d'accés per poder actuar com una policia integral".

També li ha reclamat més fons europeus per a Catalunya en polítiques de seguretat i immigració durant el període 2014-2020; i finalment, Mes té previst presentar al comissari d'Energia el Pla d'Energia i Canvi Climàtic català.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH