EL JOC TRILERO DE L'ADMINISTRACIÓ: LLOCS DE TREBALL ROBATS
 

Redacció Catalunyapress

ELISA CAMPMAJO

Silenci entre el públic. I·luminat l'escenari per un sol magnífic que convida a passejar i a donar amplitud al cos, les càmeres es preparen per disparar fotogrames de l'inici d'un encara més incert futur per al sector comercial de la ciutat de Viladecans. Les autoritats que ens governen entren a escena. El conseller Santi Vila, l'alcalde de Viladecans, Carles Ruíz, i Eduardo Ceballos, de l'empresa Neinver, interpretaran: ''Ostes vingueren, que ens hagueren de dir quin és el nostre model econòmic de comerç'', una nova lectura del concepte 'desenvolupament econòmic sostenible de la ciutat' (malauradament, pel moment, només en tenim el nom).

La creixent tendència cap a la degradació i desaparició del petit i mitjà comerç minorista dels nostres pobles i ciutats, com a conseqüència de la proliferació dels grans hipermercats, centres i superfícies comercials, parcs lúdics comercials... a la perifèria o proximitat de les ciutats, propers a importants enllaços viaris, és una realitat que va in crescendo i que ja ens preocupa seriosament. Els assentaments de catedrals del consumisme, com el del futur Outlet de Viladecans, en mans sempre de multinacionals, atempten directament contra el model comercial de comerç de proximitat, contradiuen i posen en dubte les polítiques de recuperació urbana, però sobretot agredeixen sense impunitat una manera de ser i de viure. I és que aquesta pràctica política comercial afavoreix l'uniformització del mercat, i no té en compte els gustos i preferències locals, la qual cosa produeix una progressiva desculturització i desarrelament de la comunitat autòctona.
La missió i responsabilitat primera de Xarxa comercial de Viladecans davant d'aquesta escena és la de lluitar per preservar els assentaments humans, amb l'objectiu de recuperar la ciutat per al ciutadà, la rica vida urbana, l'ocupació de locals buits per a comerços independents, i l'humanitzacio del carrer i els espais públics tots. Som contraris a l'homogenització de cultures, gustos, necessitats i preferències, una acció que contribueix irremeiablement a produir societats més fràgils i vulnerables, sense identitat pròpia, una despersonalització que interessa enormement les multinacionals, que naveguen fora del control democràtic, com ens están demostrant des de l'Administració local i el Govern.
A l'escenari descrit més amunt es van escoltar paraules com: milions d'euros, milers de metres quadrats, sòl industrial, urbanització, inversió, transport metropolità, ferrocarril, sostenibilitat, sector privat, multinacional, aeroespacial, infraestructura, primeres marques, aturats, Ca n'Alemany com a nou referent d'activitat econòmica... Nosaltres hi afegiríem: pèrdua paulatina de llocs de treball fixes a la ciutat, tancament de negocis, perjudici per a les rendes baixes i sectors no acomodats, afavoriment del monopoli, Centre urbà com a espai d'activitat económica de tercera fila, pèrdua de la riquesa dels carrers com a lloc de trobada, ocupació abusiva d'espais verds i oberts de la perifèria urbana... i un llarg etcètera de contrapartides, a la vista de les quals les entitats econòmiques, socials i culturals de Viladecans hem de fer-nos una pregunta vital, i treballar conjuntament per a donar-li resposta: quina ciutat volem per al present?
Elisa Campmajó.
Gerent dinamitzadora de Xarxa comercial de Viladecans

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH