Memòria

Redacció Catalunyapress

ROBERT PASTOR

La memòria històrica ha recuperat dos episodis al País Basc. Ja vam explicar la mort, a un hospital de París, de Xabier López Peña, Thierry, ex cap d'ETA i suposat cervell de l'atemptat a l'aeroport de Barajas que va causar dos morts i va liquidar la treva indefinida que havia anunciat l'organització. També recolliem les primeres declaracions acusatòries als governs espanyol i francès de familiars i polítics radicals bascos per aquesta defunció.

Com era previsible, la rebuda del cos a l'aeroport de Bilbao es va convertir en homenatge i es va tornar a escoltar el crit que no se sentia des de feia temps: Gora ETA militarra (Visca l'ETA militar). I igualment era de preveure la reacció del ministeri espanyol de Interior: detenció del dirigent de la recentment legalitzada Sortu, Iker Rodrigo, per enaltiment del terrorisme com a suposat organitzador de l'acte, alliberat en declarar que no havia participat en l'orga nització i, sobretot, l'amenaça latent de tornar el partit a la il?legalitat.

Per l'extrem contrari, l'exindustrial de Granada Luis Morcillo ratificava per video conferència a la jutgessa de Bilbao Isabel Gasca la confessió que va ser l'autor material de l'assassinat del metge Santiago Brouard, el 20 de novembre de 1984 a la consulta del facultatiu. Brouard, militant de la primitiva Herri Batasuna, era ja gran i gaudia d'un gran prestigi social a la capital de Biscaia en l'exercici com a pediatra de diverses generacions.

L'assenyalament del veritable assassí el va fer el no menys famós subcomissari de la policia espanyola José Amedo, condemnat en un dels judicis del cas GAL, grup que va reivindicar la mort del metge.

Amedo va presentar una gravació, on Morcillo confessava el crim, que ja tornat a reconèixer, aprofitant que no pot ser condemnat, perquè la raó que ja va ser jutjat amb la mateixa acusació, i absolt. Parlem del policia, que a banda de fer part de l'entramat de terroristes d'Estat, presidia sovint les curses de braus a la plaça bilbaïna i que es va deixar al cotxe, en una de les visites al casino de Sangt Sebastià, que freqüentava, documents que el relacionaven amb els grups armats, i que van ser trobats per l'ertzaintza.

La declaració de Morcillo ha anat, però, més enllà. Diu que l'assassinat el va cometre per indicació del seu compadre, l'aleshores comandant i avui tinent general de la guàrdia civil Rafael Masa, a la vegada instat pel director general de seguretat de l'época i ex governador civil de Biscaia, Julián Sancristóbal, i que el ministeri de l'Interior li va pagar 25 milions de pessetes per l'acció.

Tots tres, Amedo, Morcillo i Sancristóbal ?aquest darrer per contradiccions entre els testimonis- van ser absolts d'aquella assassinat de fa gairebé 29 anys en els judicis celebrats els anys 90 del segle passat i, com a conseqüència, sembla que cap dels tres no pot ser condemnat, perquè no els poden tornar a jutjar.

Per contra, va rebre una condemna de 33 anys, com a autor, Rafael López Ocaña, identificat per haver entrat al despatx del metge amb el desconegut que ara ha resultat ser Morcillo, i José Rodríguez, el Francès, va ser sentenciat a vuit anys per haver subministrat les armes que es van fer servir per al crim.

Amb les darreres declaracions, si la jutgessa no pot instar nou judici i condemna als màxims responsables d'aquell assassinat, sí es pot obtenir quelcom gairebé tan important, si no més: l'esclariment a fons dels fets, la recuperació de la memòria històrica i el rescabalament, com a mínim moral i social, de la víctima i de la filla, Edurne, que no ha deixat de lluitar tot aquest temps per arribar a aconseguir l'establiment de la veritat. Un cas obert d'uns anys foscos que es pot tancar aviat.
Quedarà com el misteri més antic i difícil de resoldre el de la desaparició d'Eduardo Moreno Bergaretxe, Pertur, ideòleg de l'ETA política-militar, vuit anys abans, el 1976. Ni tan sols ha estat possible trobar-ne el cos, i que tant va poder ser víctima de radicals de l'altra fracció de l'organització terrorista com de mercenaris ultradretans dels GAL o els seus predecessors. Acusadors i pistes en tots dos sentits han existit, i fins i tot la família dubta quina és la bona. Però les investigacions i interrogatoris a empresonats d'un i l'altre àmbit van acabar sense cap resultat.


Robert Pastor
Periodista

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH