El FMI creu que el dèficit d'Espanya pujarà en 2014 fins al 6,9% i no baixarà del 5% abans de 2019

|

Diners

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha empitjorat de formar considerable la seva previsió de dèficit públic per a Espanya en 2013 i 2014 fins al 6,6% i el 6,9%, respectivament, segons recull l'edició de primavera de l'informe 'Fiscal Monitor' elaborat per la institució, que preveu que aquest desajustament no se situï per sota del 5% abans de 2019.

Les noves previsions presentades pel FMI empitjoren les publicades en l'edició d'octubre de l'informe en nou desenes per aquest any i en 2,3 punts percentuals les del proper.

El Fons, explica que, encara que està prevista més consolidació fiscal per 2012, ha decidit revisar a la baixa considerablement les seves dades com a reflex d'una pitjor perspectiva en la desocupació i davant la falta de mesures específiques en el mig termini.

En aquesta mateixa línia, també ha empitjorat significativament les seves previsions de dèficit estructural, que tancarà 2013 en el 4,2%, un punt per sobre del que esperava a l'octubre, per després repuntar al 5,1% en 2014, 2,4 punts percentuals més que l'estimació de fa sis mesos.

El Fons destaca que la consolidació duta a terme en 2012 va ser "considerable", ja que el dèficit va tancar a Espanya entorn del 7% (sense explicar les ajudes a la banca), resultat en línia amb la seva última estimació, enmig d'una "gran contracció de la producció".

L'organització dirigida per Christine Lagarde explica que per a l'elaboració d'aquestes previsions ha tingut en compte les mesures especificades al Programa d'Estabilitat 2012-2015, les revisades recomanacions de polítiques fiscal del Consell Europeu de Julio de 2012, el consiguente paquet fiscal, el pla pressupostari bianual per 2013-2014 anunciat a l'agost de 2012 i el pressupost per 2013 aprovat al desembre.

De cara al mig termini, el FMI preveu una senda lenta de reducció del dèficit després del repunt al 6,9% en 2014. Així, preveu que descendeixi al 6,6% en 2015, al 6,2% en 2016, al 5,9% en 2017 i al 5,6% en 2018, situant-ho per sobre de l'objectiu del 3% marcat pel Pacte d'Estabilitat i Creixement (PAC) europeu.

En el cas del deute brut, el Fons també ha empitjorat la seva previsió per 2013 i 2014, fins al 91,8% del PIB i el 97,6% del PIB, 5,1 i 2,4 punts percentuals més que a l'octubre, respectivament. A més, preveu que segueixi pujant en els anys posteriors per superar el 100% en 2015 i arribar fins al 110,6% del PIB en 2018.

MESURES DE CONSOLIDACIÓ.

En termes globals, el FMI adverteix que aproximadament un terç de les economies avançades (al voltant del 40% del PIB mundial) encara s'enfronten a "importants desafiaments fiscals" i la majoria dels països hauran d'engegar "esforços fiscals sense precedents per situar els seus coeficients d'endeutament dins de les normes tradicionals, àdhuc si això ocorre només al llarg d'un horitzó relativament llarg".

En concret, destaca que en alguns països, especialment diverses economies europees que estan sota pressió del mercat, els coeficients d'endeutament no arribaran al seu nivell màxim sinó després de 2014, com ho indiquen les projeccions per a Espanya, França i Itàlia.

"És essencial realitzar esforços sostinguts de consolidació per reduir els coeficients d'endeutament a nivells més apropiats, encara que en la pràctica és difícil determinar amb exactitud quin és el volum prudent de deute públic", admet el FMI, qui incideix que aconseguir que el deute públic descendeixi a aquests nivells és "un desafiament a llarg termini que pot resoldre's".

La institució incideix, no obstant això, en què, especialment donat l'entorn econòmic encara incert al que s'enfronten moltes economies avançades, les polítiques fiscals han de centrar-se més en el balanç estructural que en nominal, ja que el contrari podria portar a polítiques procíclicas que accelerarien qualsevol recessió.

"Aquest risc és particularment elevat en l'eurozona, on els actuals objectius nominals inclosos en els Procediments de Dèficit Excessiu implicaria excessius ajustos en Països Baixos i Espanya. La recapitalización directa dels bancs pel Mecanisme Europeu d'Estabilitat seria clau per tallar definitivament els llaços perversos entre bancs i deute sobirà", adverteix.

Malgrat tot, considera que els riscos fiscals a curt termini han disminuït gràcies al repunt gradual de l'economia mundial i als avanços en la reducció dels dèficits en les economies avançades. Així, presenta un millor panorama per a la major part del món pel que fa al control del dèficit i creu que s'han donat "importants passos inicials" per reduir el deute als nivells necessaris per garantir "economies sòlides i dinàmiques".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH