El món a revés

Redacció Catalunyapress

A mi em sembla que si en aquest país algú entén de nazis i nazisme aquesta és Maria Dolores de Cospedal, la flamant presidenta de Castella i la Manxa i secretària general del PP, que va intentar acabar amb els seus votants en els pobles de la seva comunitat, com tothom sap, a força de deixar-los sense assistència sanitària a les nits perquè així es reduïssin les seves expectatives de vida, a base de guarir-se dels infarts o els ictus viatjant a les tres de la matinada -i pel seu compte-, a més de seixanta quilòmetres a tota velocitat a la recerca de l'hospital més proper.

Com que la senyora és tan democràtica, també va retirar als diputats de l'oposició els seus sous parlamentaris, fins que un tribunal europeu li va recordar que això ja no es fa enlloc a l'Europa democràtica. Mato l'oposició de fam i, com "no tenen on caure morts", no podran venir als plens i així només votaran els meus.

Ella és també una dona que no té por als desnonaments, perquè el xalet de 600 m2 on viu ja no ho el deu, per quan el seu marit, el polèmic empresari Ignacio López del Hierro, el va comprar per uns dos milions llargs d'euros i després "li va donar" la seva part a ella, que bé que s'ho mereix. És a dir, que els guanys estan legalment clars, encara que hi hagi molta gent que es pregunti com s'ho fa el senyor del Hierro per a ser una màquina de fer negocis de tot tipus que, en més d'una ocasió, han provocat l'indignació del conegut portal "els genovesos", que l'han crucificat a força d'explicar a la resta de la gent, amb pèls i senyals, els tripijocs del tal senyor de Cospedal, de solter Lopez del Hierro.

Com que, a més, els ingressos professionals de la presidenta castellano-manxega, i secretària general del PP, han provocat tota una escandalera nacional pel fet que "l'esmentada" mai s'ha privat, tot i la crisi dels seus conciutadans, de cobrar de diversos llocs públics grans sous, d'aquells de vertigen, sense que se li hagi caigut la cara de vergonya, doncs ja es poden arribar a imaginar quina és la pinta moral del personatge que els descrivim, que ara practica el feixistoide "calúmnia que alguna cosa queda" contra els pobres desnonats i a qui els acompanyen en les seves protestes, amb un frenesí i eloqüència que per si mateix voldria "el moderat" Goebbels.

Ara, que se'n va a la Xina, en companyia del somriure del règim, González Pons, una versió actualitzada del Solis Ruiz dels sindicats verticals franquistes, ens diu que si passa alguna cosa greu caldrà demanar comptes "als nazis de l'escrache". I jo, de la meva hemeroteca d'indignat, trec la següent pregunta: i qui s'ha fet fins ara responsable de les morts de tanta pobra gent que s'ha suïcidat quan estaven a punt d'entrar a casa seva a desnonar-los després d'una vida de treball i sacrificis? O és que aquestes tragèdies ja se li han oblidat a l'experta en nazisme?.

Per rematar-ho, em llegeixo que el sindicat ultradretà Manos Limpias es querella contra Ada Colau pel mateix tema. Davant de tot plegat, només se m'acut pensar en què el món va a l'inrevés. No n'hi ha un altra.




Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es





Foto: Policia fent un desnonament Foto: Nen sent desnonat


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH