El matriarcat financer i els símbols
 

Redacció Catalunyapress

Amb paciència, torno a recuperar l'activitat perduda després de passar una setmana deixant-me cuidar a la Clínica del Pilar, on he perdut la noció de la política i de la crisi, després de passar pel quiròfan. Gràcies a totes i tots els que m'heu tret a flor d'aigua amb l'afecte i la professionalitat que té la sanitat catalana, tan injustament tractada i tan apassionadament defensada per qui avui comença el camí cap a la seva total recuperació. Moltes gràcies a tots, especialment als amics i a la família, als què he tingut preocupats innecessàriament. Moltes gràcies.

I com m'he trobat el pati? Doncs, més o menys, com el vaig deixar abans de l'anestèsia, però amb l'agreujant de comprovar com el nostre president ha barrejat els seus interessos personals, és a dir, el seu permanent agraïment a la família Pujol -a la qual deu tota la seva carrera política i estabilitat econòmica familiar-, amb els símbols de Catalunya i no sé quina confabulació judeo-massònica dels espanyols per carregar-se la imatge de Jordi Pujol i Soley i, amb ella, la de la pròpia Catalunya.

Amb semblant parida institucional, em puc arribar a imaginar el que podria arribar a passar-nos als catalans que no ens creiem aquestes "ximpleries" del Molt Honorable, ni les compartim, si arribéssim ara mateix a viure en un Estat català independent. Però bo és escoltar bestieses d'aquesta naturalesa, per adonar-se que, en aquest país, a algunes famílies uns quants els han deixat passar massa coses i que ja és hora que la senyora de Pujol i els seus fills, que tants negocis han fet amb milionaris beneficis, passin comptes dels seus actes si així ho demanen els jutges, que ja toca, i que es deixin de ploriquejar en els consells nacionals de Convergència, com si els seus interessos particulars tinguessin alguna cosa a veure amb els de la resta dels catalans. Demaneu perdó, arregleu els vostres comptes amb la Justícia i amb la Hisenda pública i aneu a Mèxic, que crec que allà es viu molt bé i és on més tenen alguns negocis familiars. La resta, sobra.

I parlant d'un altre ruc català. On és la contundent crítica del líder d'Esquerra, el tal Junqueras, tan actiu ell a l'hora de treure els colors a qui tima pressupostàriament Catalunya? Espanya ens roba, proclama. I el matriarcat financer de la senyora Ferrusola, a què s'ha dedicat durant tants anys? A repartir estampetes de la Mare de Déu de Montserrat, potser? O a vendre testos a preu de camps de futbol? Oriol, que se't veuen massa les vergonyes!

I aquí ho deixo per avui, que ja m'estan donant la brega al nas pel sobreesforç. Bé per ser el primer dia, no ha estat del tot malament.


Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH