ARTUR MAS I ELS SÍMBOLS

Redacció Catalunyapress

joan-ferran-opi

Sóc conscient que els presidents de la Generalitat al llarg de la història les han vist de tots colors. A uns els ha tocat patir la guerra o la dictadura franquista; a d'altres consolidar la democràcia o obtenir el millor sistema de finançament possible per a Catalunya. I el cert és que, malgrat els entrebancs que els hi va tocar gestionar, gairebé tots ells varen saber fer respectar la dignitat de la institució que representaven més enllà de les seves adscripcions partidàries.

Enguany no voldria pecar d'injust amb el president Artur Mas. Sóc conscient de la difícil situació econòmica i social que viu Europa -especialment la del sud- i no caure en la temptació de cercar un sol boc expiatori. No ho faré. Però no me'n puc estar de lamentar l'actitud irreflexiva i pueril del president Mas protagonitzant una 'tourne' per terres catalanes intentant fer pedagogia sobre el dret a decidir, o l'estat propi, com a única via per "solucionar" els problemes que pateix el país.
Aquest president no toca de peus a terra. Fugint endavant difícilment aconseguirà pagar proveïdors i nòmines. Fent discursets abrandats no es crea un bon clima per negociar partides de diners amb el govern central. Les paraules que escoltem en boca del senyor Mas són cada cop més lleugeres, més inconsistents, més fum. Tan aviat s'adreça als socialistes esgrimint una emergència nacional, com cluca l'ullet a Junqueras assegurant-li que no el trairà. Tan aviat fa volar coloms creant un Consell per la Transició Nacional, com encarrega al conseller Pelegrí que obri portes per aconseguir tirar endavant els pressupostos. Lamentable tot plegat.
Però el súmmum del patetisme arriba quan una vegada més -recollint la vella i gastada tàctica victimista del pujolisme- afirma amb ulls vidriosos i ràbia que el país esta davant d'una operació per "carregar-se els símbols de Catalunya". Trist. Amb aquesta sentència el líder de CiU aconsegueix fer més reals que mai les paraules de Manuel Vicent quan va escriure: "Los símbolos no atañen a la inteligencia sinó a las vísceras". I això, amics, ja és massa. El recurs a les conspiracions comunistes o judeo-maçòniques està demodé i les coses són com son. Dubto molt que els jutges del nostre país s'inventin les ITV, el cas Millet/Palau o el passeig turístic arreu del món de 32 milions d'euros del bracet d'un Pujol-Ferrusola...
Al final tot se sap i el que no s'intueix fins que aflora. Aquest país té el cul pelat de veure com molts s'han omplert la cartera embolcallats amb la bandera. Afortunadament ara es pot començar a dir certes coses sense caure en l'estigma, malgrat les perdigonades d'un nerviós Artur Mas que practica la centrifugació com esport nacional.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH