El TC declara "inconstitucional i nul" el sistema de càlcul del període de cotització en el temps parcial

|

Treball

El Tribunal Constitucional (TC) ha dictat una sentència en la qual declara "inconstitucional i nul" el sistema amb el qual es calculen els períodes de cotització en els contractes a temps parcial quan se sol·licita el cobrament d'una pensió contributiva.

Aquest mètode de còmput, vigent en la Llei General de Seguretat Social des de 1998, ja va ser qüestionat pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea el passat mes de novembre, quan va dictar una sentència en la qual qualificava de discriminatori el tracte que donava la legislació espanyola als treballadors a temps parcial respecte als contractats a temps complet.

El TC ha fet seva la interpretació de la justícia europea i considera que la regla de càlcul continguda en la normativa espanyola "lesiona" el dret a la igualtat (article 14 de la Constitució espanyola) i és "discriminatòria" per raó de sexe, ja que la major part dels treballadors a temps parcial a Espanya són dones.

L'Alt Tribunal ha dictat aquesta sentència arran d'una qüestió d'inconstitucionalitat plantejada per la Sala social del Tribunal Superior de Justícia de Galícia, derivada al seu torn del cas d'una treballadora, M.S.N, a la qual li va ser denegada una pensió contributiva de jubilació per no haver reunit el període mínim de cotització de 15 anys exigit per a això.

La dona tenia acreditats 18 anys de cotització, onze d'ells en jornada a temps parcial, però insuficients per complir els requisits. Un cas semblant, el d'una treballadora de la neteja que havia cotitzat 18 anys a temps parcial, va ser el que va portar a la justícia europea a dictaminar que la normativa espanyola era discriminatòria.

Per determinar el període cotitzat a fi de causar dret a les prestacions de jubilació, incapacitat permanent, mort i supervivència, incapacitat temporal, maternitat i paternitat, la norma diu que es computaran exclusivament les cotitzacions efectuades en funció de les hores treballades, tant ordinàries com a complementàries, calculant la seva equivalència "en dies teòrics de cotització".

Per a això, prossegueix la llei, el nombre d'hores efectivament treballades es dividirà per cinc, equivalent diari del còmput d'1.826 hores anuals.

A més, per causar dret a les pensions de jubilació i incapacitat permanent, al nombre de dies teòrics de cotització obtinguts se li aplicarà el coeficient multiplicador d'1,5, resultant d'això el nombre de dies que es consideraran acreditats per a la determinació dels períodes mínims de cotització, sense que pugui computar-se un nombre de dies cotitzats superior al que correspondria d'haver-se realitzat la prestació de serveis a temps complet.

Aquestes regles per determinar els períodes de cotització vénen recollides en la disposició addicional setena de la Llei General de la Seguretat Social. Durant uns anys, de 1994 a 1998, la redacció donada a aquest article era diferent i ja el TC, en una sentència de desembre de 2004, es va oposar en el seu moment a la regulació antiga en entendre que el tracte que es dispensava als treballadors a temps parcial i a temps complet no era igualitari.

Encara que la redacció es va canviar, ara el TC, en una sentència datada el passat 14 de març i publicada aquest dimecres en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), creu que aquestes regles de càlcul "no aconsegueixen evitar els resultats especialment onerosos i desmesurats al fet que la norma pot conduir".

PERSISTEIX LA DIFERÈNCIA DE TRACTE

Per al TC, la norma segueix mantenint una diferència de tracte en el còmput dels períodes cotitzats entre els treballadors a temps complet i els treballadors a temps parcial, que no està justificat per les exigències de contributividad del sistema, tal com ja va afirmar en la seva sentència de desembre de 2004.

"És més, l'aplicació de la primera regla pot fins i tot resultar potencialment més perjudicial per als treballadors a temps parcial que el criteri establert en la regulació precedent", explica el TC, doncs en virtut d'ella la comparació entre un treballador a temps complet la jornada laboral del qual sigui inferior a la màxima legal i un treballador a temps parcial de la seva mateixa empresa o sector d'activitat "permetrà apreciar una diferència de tracte, que actua en perjudici d'aquest últim".

Quant a la segona regla, la que estableix el coeficient multiplicador d'1,5 al nombre de dies teòrics de cotització obtinguts conforme a la regla anterior, el TC assenyala que la seva virtualitat com a element de correcció és "limitada".

"Quan el treball a temps parcial no sigui un episodi més o menys excepcional en la vida laboral del treballador i quan la jornada habitual del mateix no resulti molt elevada, l'aplicació del criteri de proporcionalitat seguirà, malgrat la regla correctora, constituint un obstacle desproporcionat per al seu accés a la pensió de jubilació", subratlla el Tribunal.

Per al TC, aquest aspecte de la normativa dificulta l'accés mateix a la prestació, en exigir un major nombre de dies treballats per acreditar el període de carència requerit en cada cas. En la seva opinió, això resulta "especialment onerós o desmesurat" en el cas de treballadors que en molts períodes de la seva vida laboral han estat treballant a temps parcial i que sol·liciten prestacions que exigeixen períodes de cotització elevats.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH