Mor l'ex premier britànica Margaret Thatcher d'un infart cerebral

|

Margaret Thatcher

L'exprimera ministra britànica Margaret Thatcher ha mort aquest dilluns als 87 anys d'edat d'un infart cerebral, segons ha informat el seu portaveu, Lord Bell. "Amb gran tristesa, Mark i Carol Thatcher han anunciat que la seva mare, la Baronessa Thatcher, ha mort pacíficament aquest matí després d'un infart cerebral", ha declarat el portaveu, citat per SkyNews. Així mateix, ha anunciat que en breu s'emetrà un comunicat sobre la notícia.

La 'Dama de Ferro' va exercir de primera ministra entre 1979 i 1990, després de guanyar tres eleccions consecutives. Va ser l'única dona que ha presidit un govern en la història de Regne Unit i la persona que més anys va exercir el càrrec des de principis del segle XIX.

Nascuda en 1925 en Grantham, una petita ciutat del nord-est d'Anglaterra, passarà a la història com una de les figures polítiques més influents del segle XX, tant per la seva condició de primera dona cap de Govern en una potència europea com per unes contundents polítiques neoliberals que li van fer guanyar-se el sobrenom de 'Dama de Ferro'.

Margaret Thatcher, filla d'un botiguer, va créixer en una família vinculada a la política local. Va treballar com a investigadora química després d'estudiar a la Universitat d'Oxford, però aviat va reorientar la seva carrera per convertir-se en advocada i iniciar un camí en el Partit Conservador.

La llavors Margaret Hilda Roberts --es va canviar el cognom després de casar-se en 1951 amb l'empresari Denis Thatcher-- va aspirar per primera vegada a un càrrec públic en les eleccions de 1950. Es va convertir en la dona més jove de tot el país a presentar-se per a un escó en la Cambra dels comuns, però no va aconseguir imposar-se en el bastió laborista de Dartford.

Tampoc ho va fer un any després, quan va tornar a presentar-se, però va reduir l'avantatge de la qual gaudia fins llavors el partit rival en Dartford i va guanyar notorietat pública.

La seva oportunitat definitiva en política li va arribar en 1959, data en la qual es va imposar per la circumscripció de Finchley i va aconseguir un escó que no deixaria fins a 1992.

Ja en la Cambra dels comuns, Thatcher va començar a ocupar llocs de responsabilitat dins de les files 'tories' i entre 1964 i 1970 va exercir diferents llocs dins del gabinet alternatiu que mantenia en l'oposició el llavors líder conservador, Edward Heath.

L'arribada d'Heath al poder, en 1970, va suposar també l'entrada de Thatcher al Govern com a ministra d'Educació. La derrota en les eleccions celebrades quatre anys després va marcar un punt d'inflexió en el fins llavors estable panorama conservador i Thatcher va decidir enfrontar-se amb Heath pel lideratge del partit.

Encara que molts companys de formació donaven per segura la victòria de l'antic 'premier', va ser Tatcher la que es va imposar i la que va passar a liderar el partit. La renovació 'tory' va culminar en 1979 amb la victòria del partit en els comicis generals.

'DAMA DE FERRO'

Thatcher va iniciar llavors un mandat que revalidaria fins a en dues ocasions i que li va permetre liderar el Govern britànic fins a 1990. Aquests més d'onze anys en el poder representen una fita en la política de Regne Unit del segle XX, acostumada a primers ministres menys duradors.

Aquests onze anys no només van suposar una etapa clau en la història britànica, sinó també per a la vida de Thatcher, que va recollir el bastó de comandament com la primera dona que assumia el principal càrrec polític del país i ho va deixar ja per sempre lligada al sobrenom de 'Dama de Ferro', tal com la van batejar els soviètics.

El malnom reflecteix la seva mà ferma en la presa de decisions i la seva defensa fèrria de polítiques liberals com la privatització d'empreses estatals, la reforma dels sindicats, la reducció d'impostos i la rebaixa de la despesa social.

D'una banda, va aconseguir reduir la inflació però, per una altra, no va saber contenir la desocupació, que va augmentar dràsticament durant els seus anys en el càrrec.

En matèria de política exterior, dels governs Thatcher destaquen la victòria en 1982 de les Forces Armades britàniques enfront d'Argentina per la sobirania de les illes Malvines i la propera relació que va mantenir amb el president nord-americà, Ronald Reagan, amb qui compartia l'animadversió pel comunisme.

L'arribada de Mijail Gorbatxov a la URSS va suposar, no obstant això, una major obertura de Thatcher a Moscou, fins al punt que en 1984 va convidar al líder soviètic a Regne Unit i li va oferir col·laboració a canvi de reformes.

En 1984, la primera ministra va sobreviure a un atemptat de l'IRA que tenia per objectiu el cim del Partit Conservador celebrada en Brighton.

DUES REELECCIONS

La victòria en les Malvines i la divisió dels laboristes va ajudar a Thatcher a imposar-se en les eleccions generals de 1983, un èxit que va reeditar quatre anys després, en 1987.

No obstant això, conforme passaven els anys, el carisma de Thatcher va ser quedant eclipsat per unes polèmiques iniciatives que no van agradar fins i tot a membres del seu propi partit.

Entre les seves decisions més controvertides figura el 'poll tax', un tribut local que obligava a tots a contribuir per igual i que va generar importants disturbis socials, i la seva oposició a una major integració a Europa.

Pressionada pel seu partit, Thatcher va acabar dimitint al novembre de 1990, després de la qual cosa John Major es va convertir en líder 'tory' i primer ministre.

APARTADA DES DE 2002

L'era Thatcher, que ha deixat com llegat un sistema polític, el 'thatcherismo', amb punts adeptes com a detractors, va arribar a la seva fi en 1992 amb la sortida de la ja exprimer ministra de la Cambra dels comuns. Convertida en baronessa, va ser designada com a membre de la Càmera dels Lores.

A partir de llavors, va iniciar una vida més apartada de la primera línia de presa de decisions i en la qual va recórrer part del món donant conferències. També va crear la Fundació Thatcher, que el seu primer objectiu era promoure la llibertat política i econòmica en països de l'est d'Europa, i va escriure dos llibres de memòries que van ser publicats en 1993 i 1995.

No obstant això, amb l'arribada del nou segle van començar també els problemes de salut de la no tan de ferro Margaret Thatcher. En 2001 i 2002 va sofrir una sèrie d'accidents cerebrovasculares que van provocar que reduís les seves aparicions públiques i cancel·lés les seves activitats com a oradora.

La família de la exprimera ministra va admetre en 2008 que patia demència senil i els britànics han seguit amb atenció qualsevol notícia sobre la salut de Thatcher, especialment els ingressos hospitalaris que han transcendit en els últims anys.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH