El dia de la marmota

Redacció Catalunyapress

ROBERT PASTOR

Dissabte passat es coneixia la mort de Xabier López Peña, Thierry, el darrer negociador d'ETA amb el govern Rodríguez Zapatero i considerat "cervell" de l'atemptat amb bomba a l'aparcament de l'aeroport de Barajas que va marcar la fi de la treva "indefinida" anunciada per l'organització, l'any 2006.

Thierry complia condemna a la presó de Fleury-Merogis, a París, i havia estat traslladat uns dies abans a l'hospital Corbeil-Essone, de la mateixa ciutat, perquè patia greus trastorns circulatoris. Hi va ser operat, però va patir un vessament cerebral fatal.

En les dates precedents, si no recordem malament, ja havia sortit alguna veu reclamant l'alliberament del detingut per raons de salut. El desenllaç es va produir, atzars de la vida, en la data del 53è aniversari de l'antic cap de l'organització, que en aquelles converses frustrades havia substituït ?i això ja es va considerar un mal senyal- l'anterior màxim interlocutor amb l'executiu, el tants cops anomenat Jose Antonio Urrutikoetxea, Josu Ternera.

Era absolutament previsible la protesta irada dels representants de l'esquerra radical independentista del País Basc i, per suposat, de la família del difunt davant el que consideren, com a mínim, una falta greu del deure de protegir els detinguts i empresonats sota custòdia oficial.

Els familiars, especialment, creuen que hi ha "quelcom més" que aquesta responsabilitat indirecta, que estenen també a les autoritats penitenciàries espanyoles. No hi ha però, cap motiu per pensar en una execució legal a terminis. Tot i les coincidències amb la data de l'aniversari personal, i amb la vigília d'Aberri Eguna, la diada basca, a Pamplona, on un dels dirigents de Sortu va expressar el condol per una altra mort de militant de l'organització, Angel Figueroa, a casa seva, després de ser excarcerat per malaltia, com ho havia estat també Josu Uribetxeberria Bolinaga, afectat d'un càncer de ronyó amb metàstasi i en estat terminal.

Eren els temps on l'actual govern Rajoy practicava, amb comptagotes i atenent les circumstàncies individuals, alleujaments dels règims penitenciaris a diversos presos d'ETA. Més que les autoritats franceses.

Aquest enrenou convida a recordar els esdeveniments del fatídic febrer el 1981. ETA va segrestar i va assassinar l'enginyer en cap de la construcció de la que havia de ser i mai no fou central elèctrica nuclear de Lemoiz, a Biscaia. La societat basca es va revoltar, amb una vaga general i una manifestació de les més grans que es recorden, a Sant Sebastià. Alguns l'han assenyalada com l'inici del llarg procés encara no tancat, d'aïllament del terrorisme i del llarg camí cap a la pau.

Una setmana justa més tard, però, moria a un hospital de Madrid Joxe Arregi, membre d'ETA traslladat des de la presó de Carabanchel, torturat segons l'informe oficial. I va seguir una altra vaga general, i una altra manifestació igual de nodrida que la precedent, i amb la majoria de cares repetides, però contra el govern espanyol.

Hem vingut comentat com ETA ha aturat el desarmament que ara diu no va comprometre amb la comissió internacional de verificació i com el ministre Fernández Díaz (català, com l'homòleg francés Valls, nascut a Barcelona) i el president Rajoy s'han tancat en banda a qualsevol canvi en la política penitenciària, i de pacificació en general.

Les crides del lehendakari Urkullu en l'Aberri Eguna a uns i altres perquè surtin d'aquest "impasse" no han servit de res. En el mateix dia de la pàtria basca, ETA feia públic un nou comunicat ?segon en una setmana, i sens dubte abans de conèixer la mort de Thierry- cridant a la part contraria a "moure fitxa", en un to més conciliador.

El titular d'Interior del govern espanyol, de la seva banda, ha reaccionat amb peticions a la fiscalia perquè investigui si hi ha delictes d'enaltiment del terrorisme en les manifestacions dels dirigents de Sortu, Pernando Barrena, i d'Aralar, Patxi Zabaleta, en record de l'antic cap d'ETA desaparegut i, en altres anteriors, on van qualificar els assassinats comesos per l'organització de "delictes polítics". Perquè segons el membre del govern, aquesta qualificació de "polítics", als crims i als condemnats i empresonats per cometre'ls, ja és enaltiment del terrorisme.

Amb tot plegat, la sensació és que tornem a viure un "dia de la marmota", amb el retorn a una situació que comença a assemblar-se a la descrita, del febrer del 1981. Ja s'havia previst, gairebé per tothom, que el procés encetat amb la declaració d'abandonament de la "lluita armada" pels qui la practicaven, tindria avenços i aturades, fins i tot moments de màxima tensió i retrocessos. El millor, fins ara, és que les "conseqüències greus" anunciades en el primer dels comunicats d'ETA de la setmana passada, no han arribat. I tan de bo que no arribin mai.


Robert Pastor
Periodista

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH