Demostren l'eficàcia terapèutica de silenciar gens en el tractament de tumors

|

incliva

La Unitat d'Assajos Clínics Fase I de l'Institut d'Investigació Sanitària INCLIVA, dirigida pel professor Cervantes, ha participat en un estudi que demostra que es pot frenar el desenvolupament d'alguns tumors en malalts de càncer administrant molècules d'àcid ribonucleico d'interferència (ARNi), segons ha informat en un comunicat aquest Institut.

L'estudi també ha permès trobar un sistema efectiu que embolica les nanopartículas perquè les molècules d'ARN arribin a l'interior de les cèl·lules tumorals i puguin actuar inhibint la síntesi proteïca, alguna cosa que "fins ara no podia aconseguir-se perquè no eren suficientment resistents".

En l'estudi, liderat pel doctor Josep Tabernero de l'Institut d'Oncologia (VHIO) del Vall d'Hebron, han participat altres centres internacionals com el Dana-Farber Cancer Institute o el Memorial Sloan-Kettering Cancer Center i l'Hospital Verge de la Rosada de Sevilla. L'estudi s'ha publicat recentment en 'Cancer Discovery'.
El professor Cervantes ha explicat que "utilitzar aquestes molècules des del punt de vista terapèutic per silenciar gens que codifiquen proteïnes implicades en el desenvolupament i el creixement de cèl·lules tumorals, representa un gran pas per desenvolupar un nou tipus de teràpia més dirigida".
De fet, assenyala que és "la porta" de la medicina per aplicar teràpies personalitzades i específiques en funció de cada pacient ja que la selecció del fàrmac depèn de les alteracions de cada tumor o pacient. "Representa un canvi en la forma de tractar als pacients", ha assenyalat.
D'aquesta manera, l'estudi ha desenvolupat alhora un fàrmac que inhibeix l'expressió gènica de determinats gens i un sistema eficaç per a l'administració del mateix. En efecte, un dels problemes que presenta l'ARN és la seva via d'administració, atès que és necessari que penetri en teixits i cèl·lules en una concentració terapèuticament efectiva i per aconseguir-ho, cal fer algunes modificacions que li proporcionin una major resistència.
Mitjançant aquesta investigació s'ha desenvolupat un sistema de nanotecnologia capaç de fer arribar dues d'aquestes molècules dirigides a dues de les proteïnes implicades en el desenvolupament de cèl·lules tumorals (VEGF i KSP), amb l'objectiu d'inhibir la seva activitat.
El fàrmac (ALN-VSP), format per molècules d'àcid ribonucleico d'interferència dins d'un embolcall de nanopartículas lipídiques (LNPs), que protegeix les molècules i permet que penetrin en les proteïnes en una concentració adequada, per alliberar-les posteriorment.
En la investigació van participar 41 pacients amb càncer avançat amb metàstasi en el fetge i els resultats de l'assaig demostren que l'àcid ribonucleico d'interferència (ARNi) és efectiu en el tractament de pacients amb càncer, segons la mateixa font.
Als pacients se'ls va administrar el fàrmac dues vegades per setmana per via intravenosa, i en 11 de 37 pacients que van participar en l'estudi, i en els quals es va mesurar la resposta al fàrmac, la malaltia no havia progressat o s'havia estabilitzat després de sis mesos de tractament i, fins i tot, en alguns casos dels pacients amb metàstasis en el fetge o en els ganglis limfàtics abdominals, es va aconseguir una regressió completa de la metàstasi.
L'estudi que determina l'impacte del fàrmac sobre els tumors es va realitzar agafant mostres de biòpsies als pacients abans i després de l'administració del fàrmac, va detectar la presència d'ARNi en les mostres i, per tant, que la molècula va arribar al tumor i que és efectiva.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH