Aberri Eguna

Redacció Catalunyapress

ROBERT PASTOR

Diumenge de Pasqua arriba l'Aberri Eguna, el "dia de la pàtria basca", en traducció literal, o la diada, en terme més ajustat a l'imaginari català. Temps era temps, la celebració era unitària, amb reivindicacions semblants, si no coincidents, de llibertat, amnistia, i estatut d'autonomia (vist pels nacionalistes com un pas en el camí a la independència). Però ja fa bastants anys que la celebració es fa separadament, i no per tots.

Els partits d'àmbits estatals fa temps que se'n van desmarcar i la resta organitza actes a indrets diferents, sense barrejar-se. Enguany, amb la coalició radical encara bastant cohesionada i animada després de l'èxit electoral relatiu, tornarà a reunir-se a Pamplona, amb la separació d'Espanya com a nexe de la reclamació col?lectiva.

De la seva banda, el PNB concentrarà els seus a la Plaça Nova de Bilbao que, com acostuma a passar, és de les mes antigues del casc antic de la ciutat, on el nou lehendakari, Iñigo Urkullu, i el president de l'excutiva que l'ha rellevat, Andoni Ortúzar, seran els principals oradors del mitin.

La presentació, tanmateix, estava anunciada dijous (demà, en el moment d'escriure), a Sant Sebastià i a càrrec del portaveu del EBB, que continua estant l'hereu d'Arzalluz i un dels representants de l'ala més sobiranista, Joseba Egibar.
Com a pròleg del pròleg, els nacionalistes tradicionals s'havien referit "al primer Aberri Eguna sense l'amenaça d'ETA".
Encara no havia sortit, a l'edició virtual del diari Gara, que és el mitjà habitual, el darrer comunicat de l'organització activista, que es considerava desactivada de fet. Datat el dia disset passat, el comunicat retorna a l'amenaça, sense concreció, de "conseqüències negatives" a la que consideren "falta de resposta" dels governs francès i espanyol ?sobretot del segon- a la seva comissió per acordar la seva fi, i desarmament, a canvi gairebé exclusivament de solucions per alleujar la situació dels seus empresonats.

Segons el text publicat, l'actitud de l'executiu de Rajoy ha estat "negativa i obstaculitzadora" a l'oferta de diàleg, avlaada per la comissió internacional de verificació, i que va portar a Oslo la dfelegació formada per Jose Antonio Urrutikoetxea, Josu Ternera, David Pla i Iratxe Sorzabal, que s'hi van estar durant mesos fins que, com ja s'havia dit, van ser expulsats del país, hom intueix que després de les corresponents gestions diplomàtiques "discretes" del govern espanyol.

A més a més, la comissió internacional esmentada els hi va donar un ultimàtum de sis mesos perquè complissin amb un desarmament que, segons la declaració "està fora del mandat" d'aquest organisme oficiós.

Davant aquesta realitat, que molts ja haviem qualificat ?com explicàvem la setmana passada- de "punt mort" o "aturada" del procés cap a la pau, ETA diu que l'actitud tancada dels desitjats interlocutors "patirà conseqüències negatives i retarda la resolució del conflicte".

El que volen dir amb "conseqüències negatives" es fa difícil d'interpretar. Per als qui van veure darrere la declaració de fi de la lluita armada com una nova "treva trampa" significaria el retorn, més que fos temporal, als atemptats. Molts, però, no s'ho acaben de creure, convençuts de la situació de feblesa actual de l'organització, i sobre la base del que afegeix el mateix comunicat, on diu que "continuarà treballant per construir una resolució definitiva" , "mantindrà activa la representació que ha designat" (els tres d'Oslo) i conclou: "No cedirem davant les dificultats, perquè Euskal Herria mereix i necessita la pau i la llibertat".

Sona a "tercer acte polític" d'Aberri Eguna, sense concentració de persones . A ultimàtum de resposta al dels polítics internacionals, i als nous vents radicalment antiterroristes que no es limiten a les declaracions del cap del govern espanyol i del seu ministre Fernández Díaz, sinó que amenacen a tornar a un punt anterior. A la gens sorprenent demanda d'il?legalització d'EH Bildu en un diari conservador de Madrid ha seguit l'obertura de diligències instada pel Fiscal Superior del País Basc, Juan Calparsoro, sobre la possible apologia del terrorisme en la intervenció de la presidenta de la coalició, Laura Mintegi, al Parlament Basc, quan va definir l'assassinat del diputat socialista per Àlaba, Fernando Buesa, com a mort d'origen polític i evitable.

Cal esperar que el seny s'imposi, sobre tot en aquells que hom suposa més assenyats, si no per convenciment, per obligació des de les responsabilitats adquirides.


Robert Pastor
Periodista

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH