La muralla de Lugo

Redacció Catalunyapress

RUBÉN OLVEIRA

La Muralla romana de Lugo, de dos quilòmetres de circumferència, envolta el casc antic de la ciutat que en la seva fundació fos denominada Lucus Augusti -que en llatí significa bosc sagrat d'Augusto-. Sota l'adreça de l'enginyer Vitruvi, l'edificació defensiva va ser construïda a la fi del segle tercer i principis de la cambra de nostra era, segons afirmen els arqueòlegs que van classificar els materials utilitzats en la seva realització.

El seu adarve, que és el camí situat a la part alta d'una muralla, aconsegueix els 12 metres d'ample i és un magnífic passeig per als habitants de Lugo, per als turistes i per els qui cuiden de la seva salut corrent o caminant. No hi ha un instant en què no es vegin esportistes anant o venint, suant la cansalada pel circular monument.

Deu portes s'obren en ella i uneixen la part de la ciutat que queda dins de la fortificació amb la situada a extramurs. La muralla posseeix 85 torres robustes, la majoria de les quals són veritables talaies des d'on s'albira gran part d'aquesta població gallega, situada sobre un pujol vorejat en part pel riu Miño. No hi ha dubte que aquesta construcció sempre ha protegit als de Lugo dels vents gèlids del nord.

Des de l'any 2007, la muralla de Lugo està germanada amb la Gran Muralla Xinesa de Qinhuangdao, i l'any 2000, la Unesco la va declarar Patrimoni de la Humanitat.

A manera d'anècdota, diré que a causa del meu treball de viatjant comercial, fa ja uns quants anys, em vaig allotjar a l'hotel Méndez Núñez, situat en el casc antic de la ciutat, que com ja expressem, es troba dins de la muralla. Una d'aquells matins freds, pròpies de l'hivern d'aquesta zona, en sortir al carrer, em vaig topar, per a gran sorpresa meva, amb un cartell que oferia una excursió a Punta de l'Est, pegat en la façana d'una coneguda emissora de ràdio situada just enfronti a l'edifici on jo em trobava allotjat. Em va sorprendre la situació: on estava jo? A Lugo o a Montevideo? Em vaig dir: no importa. Hi ha tanta cosa compartida que és igual; i em vaig ser cantant baixet a una taverna d'intramurs on preparaven lacón amb grelos i tira de rostit criolla.


Rubén Olveira, Barcelona, primavera de 2013

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH